Final inevitable

Després de maleir que la boira se n'estiguera anant, va gaudir durant uns segons de la bellesa del paisatge, tot i saber que ara ja no podria escapar de l'emboscada.

Fi

Tardà unes mil·lèsimes de segon en comprendre-ho: no era ell qui es desplaçava a gran velocitat, sinó el món percebut el que se li apropava.

Va romandre quiet, engolint-se tota la realitat.

Última visita

Abans de pujar a la nau, l'astronauta es va quedar mirant amb malenconia aquell paisatge contradictori: una estranya bellesa contrastava amb la desolació contaminada, terreny inhabitable per a l'ésser humà.

Després, la tripulació va iniciar el seu camí cap a la la Gran Estació, abandonant per a sempre la Terra.

Gris

Durant la inacabable jornada laboral, el dia sempre era gris per als treballadors que desenvolupaven la seua activitat dins l'edifici Tréncsor. Des de feia temps, aquest sempre estava envoltat de núvols.

Decisió encertada

Partien d'un fet constatat: eren moltes més les persones que observaven el castell des de fora que les que entraven a visitar-lo.

Per això, i tenint en compte certs càlculs econòmics, decidiren enderrocar-lo i, en el seu lloc, exhibir una projecció hologràfica dins un horari reduït.

La majoria de la gent, habitants del terme i també turistes, va aplaudir la decisió.

Irrupció

El contacte amb el passamans li provoca una descàrrega elèctrica de vells records. Amb els ulls tancats, escolta els crits del passat i estreny la mà fortament, com fa trenta anys.

Plaers senzills

Si pagaves un euro, tenies dret a seure en un carret amb rodes i deixar-te caure pel carrer fins la plaça redona. El servei -això sí- estava reservat als jubilats.

Submissió

Degut a l'educació rebuda, el llangardaix no sabia dir no a l'objectiu de la càmera. Era un model ideal per als fotògrafs.

Punt d'inflexió

Tots els diumenges comprava el periòdic i, posant estudiadament els peus damunt les mateixes pedres, caminava fins el banc on seia. Allí, fent com si llegira les notícies, esperava que ella passara per veure-la durant uns instants.

Hui, quan ha sonat el despertador, l'ha apagat i s'ha tornat a adormir.

Ella, llavors, ha canviat el seu trajecte habitual.

Realitat 2

Ni el vaixell és vaixell, ni el mar és mar, ni jo sóc jo.

Ritual

Abans d'entrar en acció, sempre es delectava acariciant amb el dit índex les dents de la serra de cadena.

Acció

Després que el director tallara l'escena per cinquena vegada, l'actor que encarnava el samurai, creient ser el personatge, va perdre els papers inflamat d'ira.

Fou l'únic supervivent d'aquell succés.

Comença un dia més

Vigilats per persones uniformades amb metralletes, contemplen l'eixida del sol. Després dels 20 minuts establerts, tornen ordenadament i en silenci a les seues cel·les individuals.

La mirada del pintor

Mentre el pintor observa el cel al capvespre, veu una bellesa que voldria plasmar i, per uns instants, oblida que aquesta és fruit d'un incendi.

Guanyarà el millor... cotxe

Com la resta dels cotxes, el 25 roig no és pilotat per ningú: va sol. La cursa acaba de començar.

Les regles del joc

Arriba tard a la reunió anual del Calvari i és conscient de les conseqüències. Tot i així, passarà les seues últimes hores amb el grup.

Viatge de no retorn

Dies després de viatjar a l'any 1983, va sentir nostàlgia del futur.

Vides

Vint-i-cinc minuts després de l'hora concertada, Olsen està segur que Hela no hi acudirà; sospitava que no s'atreviria a presentar-se a la cita a cegues.

Decideix anar-se'n a la clínica de salut mental a preparar la feina del dia següent. Encara no sap que ella és la pacient que atendrà a les 10:30h.

Exposició 'microfragments' a la Fira Alternativa de Xàtiva

Des del dia 14 d'agost, i en el marc de les activitats de la Fira Alternativa de Xàtiva, 'microfragments' eixirà del món virtual per a aterrar al local de caMot (Xàtiva - C/Jacint Castanyeda s/n).

Podreu veure allí la nostra exposició, formada per 10 fotografies acompanyades dels seus corresponents textos. Gaudir dels 'microfragments' sense necessitat d'una pantalla aporta noves sensacions.

Us esperem.

Parèntesi a 'microfragments'

'microfragments' romandrà inactiu durant unes setmanes per raons personals. Podeu aprofitar aquest parèntesi per a repassar les 69 entrades que tenim publicades fins ara.

Estem oberts a tot tipus de comentaris: valoracions, suggerències, etc. Us recordem que, a més, podeu contactar amb nosaltres per correu i a la nostra pàgina de Facebook.

Fins prompte.

La missió

Abans que l'amazona poguera completar un gest intimidatori, va ser paralitzada amb un raig de l'arma de l'invasor. Acabava de començar la seua missió.

La partida

Identifica la figura a la paret i sap que està a punt d'eixir del laberint. Ha sigut molt ràpid i pensa que ha guanyat la partida; però l'altre gat l'espera, victoriós, fora.

Percepció visual

Segons la perspectiva i la claror, alguns creien veure una mena de líder espiritual on n'hi havia aquell peculiar espantaocells.

La casa

Quan van entrar a aquella casa abandonada, refugiant-se de la pluja, no sospitaven que passarien tres dies abans que hi pogueren eixir. Ja res no tornaria a ser com abans.

Succés

Les banderetes penjades al carrer i altres detalls eren testimoni que, unes hores abans, aquell poble abandonat estava ple de vida.

Visió involuntària

Durant la visita turística a la glacera Loen, el vident no va poder evitar contemplar la imatge futura de tot aquell gel fos.

La dansa dels arbres

Els qui acudien a contemplar la dansa sensual dels arbres, des de darrere d'aquell mur, desconeixien la veritat: observaven persones transformades en troncs i branques, condemnades a un ball etern, del qual ells hi passarien a formar part en pocs segons.

La Peregrinació de la Muntanya Negra

Durant la Peregrinació de la Muntanya Negra, hi ha un moment especialment delicat que desperta gran expectació. A l'hora de travessar un antic pont, els penitents ho han de fer de quatre grapes, subjectant el ciri amb la boca. Si a algú li cau, és sacrificat en arribar a l'ermita.

Les modes

En algun moment -no se sap amb certesa quan va ser-, les flors que es duien a la solapa en ocasions especials foren substituïdes per xampinyons. Com ocorria amb aquelles, es tracta d'un signe de distinció.

Fervor revolucionària

Durant l'assetjament al palau reial, amb la còlera col·lectiva, ningú no va reparar en que era el propi monarca qui liderava la revolució.

Canvi

Repetint una escena diària, va deixar enrere la plaça Santa Tecla, conduint la seua motocicleta. Saludava algunes persones, sabent que aquesta vegada se n'anava de veritat.

Pau

Aparcar el cotxe, després de buscar lloc escoltant la ràdio amb tranquil·litat.

Observar el trànsit, les llums, els cartells publicitaris, les persones caminant de pressa...

Omplir els pulmons amb l'aire de la ciutat i soltar-lo lentament.

Passejar un quart d'hora per l'avinguda, abans de pujar a casa, deixant enrere l'estrès de tota una setmana treballant al poble.

Una breu interrupció

Després d'intentar aguantar-li la mirada al gat, l'home va abaixar el cap.

"Aquests humans són massa rebels", va murmurar el felí mentre seguia sopant.

Dissociació

Sense voler presumir de valentia, puc afirmar que, en absolut, no vaig sentir por davant la visió d'aquella terrorífica imatge pintada a la paret d'una casa abandonada. Tanmateix, sí és cert que vaig observar la meua ombra en posició de total espant.

'microfragments' demana la teua col·laboració

La setmana passada, aquest bloc va complir un any: del 4 de març de 2012 al 3 de març de 2013. Durant eixos 365 dies, no hem faltat cap diumenge a la nostra cita setmanal.

Fem hui una brevíssima parada, un punt i seguit, per tal de demanar-vos un favor. Es tracta que elegiu el vostre 'microfragment' preferit i ens ho comuniqueu deixant un comentari. Baix teniu la llista de les 53 entrades publicades fins ara, amb els corresponents enllaços.

A la nostra pàgina de Facebook -a la qual hi podeu accedir, encara que no tingueu un perfil en aquesta xarxa social- publicarem els resultats. I també us anirem comentant nous projectes derivats de 'microfragments', consistents en dur aquesta fusió de fotografia i microrelat més enllà d'Internet.

La setmana que ve tornarem amb una nova imatge i un nou text. Gràcies per visitar-nos i participar.

1. Aparentment camuflada
2. Confusió crepuscular
3. Mirada esquiva inevitable
4. Transformació
5. Arribar a l'infinit
6. Apropiament
7. Evolució satisfactòria
8. En la natura
9. Sherlock circular
10. Descans en llibertat
11. Última distracció
12. Tot és relatiu
13. Viatge d'anada
14. Els temps canvien
15. Mitja volta
16. Passejava i recordava
17. El forat
18. Món mocador
19. Comunicació
20. Foscor
21. La model
22. Decepció
23. Autosatisfacció
24. L'últim dia de Fira
25. L'espera
26. Advertència
27. Tot a punt
28. Aterrament sobtat
29. Atípic emplaçament
30. El rap de les abelles
31. Confusió efímera
32. Final d'etapa
33. Prova no superada
34. La inèrcia
35. Aparença i autopercepció
36. La seua presó
37. Dia de Tots Sants
38. Punt i seguit
39. Transport
40. Encàrrec
41. La imatge de l'aranya
42. The Birds
43. Original
44. Primera errada de l'any
45. Nova York de fons
46. Opció preferible
47. La intenció compta?
48. Error
49. L'experiment
50. Esclat incontrolat
51. Reconstrucció
52. Explorant Hekstior
53. Vigilància

Vigilància

Tots els dies, agafa el seu fusell IMI Galil i se'n va a l'edifici en runes. Allí vigila sempre el mateix corredor, amagat en una habitació, atent a qualsevol soroll sospitós. De tant en tant, es mou ràpidament i dispara en mode automàtic, però es tracta de falses alarmes.

Fa quinze anys que la guerra es va acabar.

Explorant Hekstior

Una de les coses que més va sorprendre la tripulació fou l'estranya música que s'escoltava al planeta Hekstior. Aquella barreja permanent de sons harmònics era una de les condicions necessàries per a la vida.

Reconstrucció

De vegades s'atura i contempla el banc on, vint anys enrere, seien Sílvia i ell. Recorda amb nostàlgia converses i abraçades que mai no van existir.

Esclat incontrolat

Desobeint les autoritats, en un esclat de rebel·lió, el poble va vèncer la resistència dels guàrdies per tal d'escalar la muntanya de la fi del món. Una vegada al cim, alguns van caure al buit, cap a un destí desconegut.

L'experiment

Amb l'Experiment Filadèlfia, dut a terme l'any 1943, s'aconseguí que un vaixell nord-americà fóra invisible als ulls humans durant un període de temps.

Fa pocs mesos, uns investigadors van repetir la prova a la platja del Saler de València, amb uns resultats inesperats i desconcertants. En un primer moment, van concloure que l'embarcació havia desaparegut per complet, tal com si s'haguera desintegrat. Després, es va descobrir que el vaixell romania paralitzat, invisible i materialment absent, com en una segona dimensió.

Únicament algunes càmeres militars poden captar la seua imatge.

Error

Un error en la màquina del temps el va deixar amb un peu en 1985 i l'altre en 2013. La sensació més forta vingué quan es mirà en un espill.

La intenció compta?

No va servir de gran cosa que Emili s'esforçara construint aquell cor amb paperets de colors per a Andrea. Encara no sabia que era daltònica.

Opció preferible

Quan es va posar aquelles ulleres especials, va comprovar que filtraven la realitat, oferint una percepció distorsionada, boirosa. Decidí, llavors, no llevar-se-les ja mai més.

Nova York de fons

Ell esperarà que ella fotografie l'Empire State Building. S'alçarà i, simulant que camina distret, li farà una pregunta intranscendent per tal d'iniciar la conversa.

Ella acceptarà la invitació al diàleg, mostrant interés i alguns somriures amables.

Hi haurà complicitat. A poc a poc, abandonaran les paraules i començaran els besos, les abraçades, les carícies.

En un escenari diferent, ell i ella duran a terme la mateixa fantasia d'altres vegades.