Aparcar el cotxe, després de buscar lloc escoltant la ràdio amb tranquil·litat.
Observar el trànsit, les llums, els cartells publicitaris, les persones caminant de pressa...
Omplir els pulmons amb l'aire de la ciutat i soltar-lo lentament.
Passejar un quart d'hora per l'avinguda, abans de pujar a casa, deixant enrere l'estrès de tota una setmana treballant al poble.
Molt bona contraposició.... !!
ResponEliminanomés s'ha de vigilar amb lo d'omplir els pulmons amb l'aire de la ciutat, heheheh
Bon diumenge !!
Gràcies pel comentari, artur.
EliminaNo ho sé. Hi ha gent que diu que necessita respirar l'aire contaminat!
Vicent
És la teua ciutat? No la ciutat on vius, ni on has nascut, sinó eixa que sents pròpia.
ResponEliminaNo, Josep. No es tracta d'una ciutat que senta com a pròpia. La història no és autobiogràfica. És el rotllo de pegar-li la volta a l'assumpte, de la contradicció.
EliminaVicent
Contemplar la imatge i deixar-te portar per la seva atmosfera de serenor tot escoltant les paraules que trenquen el silenci.
ResponEliminaQue el retorn a la ciutat us sigui lleu.
El relat pot semblar una broma, però sí hi ha molta gent -em consta- que se sent relaxada amb l'estrès de la ciutat. Qüestió d'hàbitat!
EliminaVicent
Jo sóc més de ciutat, suposo que per això entenc què vol dir deixar enrere l'estrès de tota una setmana treballant al poble. Li has donat molt bé la volta, m'encanta. La fotografia em mareja. Una abraçada!
ResponEliminaSí que mareja, hahaha... Gràcies, Sílvia. M'alegre que t'agrade. La idea era justament eixa: donar-li la volta.
EliminaUn bes
Vicent
Comparteix el sentiment d´alleujament que et dona, com a "urbanita" que sóc.
ResponElimina