A mi m'encanten els gats també, tot i que sóc conscient que molta gent prefereix tenir-los ben lluny... M'agrada la seua elegància i també l'agilitat que tenen.
"els leals i amics sempre" som els humans, oi? Ells són els amos de l'espai que ens deixen compartir, el terreny sempre és seu. Eps! que m'agraden els gats, eh?
Això ens introdueix en un debat interessant: Recollir els excrements d'algú et converteix, necessàriament, en el seu criat? És clar que, de manera immediata, la imatge ens transmet eixe repartiment de rols. No obstant, en el cas d'un periquito -per exemple- la sensació ja no és exactament igual, veritat?
Xe! Si encara podrem fer un llibre sobre aquest assumpte!
El màgic món dels gats i els escriptors! quines mirades tan penetrants, però crec que és pitjor quan acluquen els ulls i t'ignoren mirant cap a un altre lloc, com si res.
El meu gat és estràbic i li costa fixar la mirada, pobret, va movent el cap d'un cantó cap a l'altre per focalitzar. M'agrada el relat, fa pensar que de vegades ens pensem que som els amos i manem i és al revés.
Té caràcter, el gatet.
ResponEliminaCom a mínim, ocupa un rol dominant... ;)
EliminaVicent
M'ha encantat! Tot i la seva senzillesa té la seva originalitat.
ResponEliminaGràcies, Maria Teresa. M'alegre que hages gaudit d'aquest darrer microfragment.
EliminaVicent
Docs jo no puc deixar de mirar-lo...encara que intimiden aquests ser superiors...
ResponEliminaLeals i amics, sempre.
Bona setmana amic.
:)
A mi m'encanten els gats també, tot i que sóc conscient que molta gent prefereix tenir-los ben lluny... M'agrada la seua elegància i també l'agilitat que tenen.
EliminaVicent
"els leals i amics sempre" som els humans, oi? Ells són els amos de l'espai que ens deixen compartir, el terreny sempre és seu. Eps! que m'agraden els gats, eh?
EliminaMolt bona imatge,Alfredo! Has agafat tan be la mirada del Gat,que pots llegir en els seus ulls el que pensa.Bones festes!!!
ResponEliminaEl gat resulta fotogènic de veritat. A mi també m'agrada molt aquesta foto del meu germà.
EliminaVicent
Qui li recull la merda a qui? Doncs ja sabem qui és l'amo i qui el criat, oi?
ResponEliminaNo estaràs pensant més en els gossos? O en la situació del relat? L'apartat de la merda no ha quedat clar en aquest cas... :p
EliminaVicent
És cert que el gat té el sorral, però igualment el neteja l'humà.
EliminaAixò ens introdueix en un debat interessant: Recollir els excrements d'algú et converteix, necessàriament, en el seu criat? És clar que, de manera immediata, la imatge ens transmet eixe repartiment de rols. No obstant, en el cas d'un periquito -per exemple- la sensació ja no és exactament igual, veritat?
EliminaXe! Si encara podrem fer un llibre sobre aquest assumpte!
Vicent
No sé qui és el rebel però a aquest gat li agrada ficar el nas a on no li convé.
ResponEliminaAixò és indiscutible, Consol. Potser és un gat viscut...
EliminaVicent
El màgic món dels gats i els escriptors! quines mirades tan penetrants, però crec que és pitjor quan acluquen els ulls i t'ignoren mirant cap a un altre lloc, com si res.
ResponEliminaDonen molt que parlar, sí... Recorda el gat negre de Poe! És possible que ell no se'n fiara molt, dels felins.
EliminaVicent
els gats ens tenen dominats >_<
ResponEliminaEn aquest cas, no hi ha cap dubte...
EliminaVicent
El meu gat és estràbic i li costa fixar la mirada, pobret, va movent el cap d'un cantó cap a l'altre per focalitzar. M'agrada el relat, fa pensar que de vegades ens pensem que som els amos i manem i és al revés.
ResponEliminaM'alegre que t'haja agradat, Sílvia. Segur que ja has escrit -o escriuràs- alguna cosa sobre el teu gat...
EliminaVicent
Mai no se m'acudiria intentar aguantar-li la mirada a un gat com aquest... ja es veu que acabarà guanyant el gat.
ResponEliminaJo no tinc gat, per sort, així puc manar una mica jo. :)
"Intuïsc" que no t'agraden massa els gats... N'hi de més pacífics, eh? ;)
EliminaVicent
obre'm la llauna...ja!!
ResponEliminaJo tinc gats a casa, i no podria viure sense ells. M'agraden... és com si fossin el meu jo rebel ;)