dimarts, 26 de juny del 2018
Descansar
Fa uns dies, corria per uns jardins de la ciutat i em vaig aturar a beure en una font. Estava esgotat. Mentre assaciava la set, em vaig observar movent-me a bon ritme uns metres més endavant, com si no m'hi haguera detingut. De seguida, vaig començar a perseguir-me, amb la intenció d'atrapar-me. Tanmateix, cada vegada era més lluny de mi. Em vaig acabar perdent de vista. Finalment, em trobí a casa.
Des d'aleshores, m'ha ocorregut sovint que vaig amb retard respecte a mi mateix. Per exemple, m'alce del sofà mentre jo encara vull continuar assegut. O agafe l'autobús sense haver-hi arribat a temps després d'una correra. Així i tot, més cansat o menys, sempre acabe reunint-me amb la meua persona.
Aquest matí, m'he vist alçant-me puntual com un ressort quan l'alarma ha sonat. Com altres dies, he volgut recrear-me uns minuts mentre em dutxava, abans d'incorporar-me. Però hui no m'he vist amb forces d'abandonar el llit i he decidit romandre quiet, tancar els ulls. Descansar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)