Aparença i autopercepció

La visió d'aquell home de cabells llargs, vestit amb una túnica blanca i caminant per la superfície cristal·lina, va impactar Manel. Ningú dels dos no sabia que allò, en realitat, era vidre.

La inèrcia

En algun moment -no va saber exactament quan-, el camí empedrat en pendent s'havia convertit en mur. Ara era conscient que trepava.

Eren coses que, de tant en tant, li passaven a l'Home Aranya.

Prova no superada

Condemnat a enfrontar-se al perillós Bosc de les Ombres, la visió inesperada d'una casa el va endinsar en un dilema: anar-hi per buscar ajuda i/o refugi, o allunyar-se d'allí davant la possibilitat que allò fóra una de les trampes.

Degut a la indecisió, va restar immòbil durant una estona suficientment llarga com per a que no advertira l'atac de la palmera, la qual el va atrapar amb les seues fulles flexibles. En pocs segons va morir.

Final d'etapa

L'estranya processó, formada per persones nues que caminaven lentament amb uns ciris elèctrics a les mans, no es va detenir a la fi del pont obert. Lentament, tots caigueren a l'aigua i acabaren morts sense mostrar cap instint de supervivència.

Al dia següent, no hi havia cap pont ni res que recordara el pas de l'ésser humà per la Terra.