Condemnat a enfrontar-se al perillós Bosc de les Ombres, la visió inesperada d'una casa el va endinsar en un dilema: anar-hi per buscar ajuda i/o refugi, o allunyar-se d'allí davant la possibilitat que allò fóra una de les trampes.
Degut a la indecisió, va restar immòbil durant una estona suficientment llarga com per a que no advertira l'atac de la palmera, la qual el va atrapar amb les seues fulles flexibles. En pocs segons va morir.
Cada setmana espero els teus intrigants escrits.
ResponEliminaGràcies.
Recuerdo que de pequeño, después de ver una película "de miedo" al volver a casa si era de noche cualquier sombra me parecía un monstruo que me acechaba, o un hombre malo que esperaba atacarme.
ResponEliminaHoy aveces las sombras siguen engañándome. Seguramente a más de uno.
JoséPortillo
atenea: Gràcies a tu pels comentaris i el seguiment. Ens "veiem" en Facebook.
ResponEliminaJon: A mi també em passava això, com a molta altra gent, supose. Sent adults, aquelles pors més infantils (la foscor, etc.) retornen de tant en tant. Gràcies pel comentari.
Vicent
Quin blog tan boníssim!! Xapó per les imatges i els relats curts. Un tàndem d'alt nivell. No ho dic per dir- ja no ho faig mai, això- però, Vicent i germà, sou molt craks. Felicitats!!!
ResponEliminaSilvia ( allan lee )
Un plaer "veure't" per ací, allan lee. O Sílvia.
EliminaGràcies per les teues paraules. Seguim llegint-nos.