diumenge, 25 de març del 2012
Transformació
Estant al carrer Sant Joaquim de Xàtiva, em va fer la impressió de ser observat des d'algun punt situat molt amunt. Al mateix temps, sentia que tot el que m'envoltava experimentava una transformació estranya.
Alcí el cap i viu la cara d'un xiquet gegant que somreia. Al moment vaig ser conscient que jo m'havia convertit en una figura d'un joc de construcció, amb les seues casetes i altres accessoris.
diumenge, 18 de març del 2012
Mirada esquiva inevitable
Sóc un mussol, com pots comprovar. He posat per a una foto i potser consideres que això no té massa mèrit. Però t'explicaré un poc l'assumpte i veuràs com la cosa no és tan fàcil.
Al quadre La Gioconda, de Leonardo Da Vinci, es produeix un conegut fenomen: mires des d'on mires la model que hi apareix, aquesta sempre té els ulls fixats en els teus. Bé; doncs ací ocorre just el contrari: ja em pots observar com vulgues, i des de l'angle que siga, que la meua mirada sempre esquivarà la teua.
És cert que l'efecte no s'ha aconseguit a la primera. En tot cas, et puc assegurar que no tots els mussols tenen la capacitat que s'obtinga un resultat així. Ni tampoc totes les persones.
Queda dit.
diumenge, 11 de març del 2012
Confusió crepuscular
La contemplació del crepuscle a la platja em sumeix en un estat quasi hipnòtic.
De sobte, sóc conscient que m'ha envaït una confusió temporal: desconec si el sol està eixint o si, pel contrari, anem cap a la nit fosca.
Aquest xicotet desconcert desapareix de seguida i de manera abrupta. Em treu d'ell la veu de l'Enric, com si m'haguera llegit el pensament: "Són exactament les sis quaranta huit del matí...".
diumenge, 4 de març del 2012
Aparentment camuflada
S'atura en sec l'aranya, suposadament camuflada. Potser pensa que no la veig; o simplement ha hagut d'elegir una opció, la que ha considerat millor per sobreviure.
La millor opció? S'ha equivocat: haguera escapat del meu camp d'acció desplaçant-se ràpidament. S'ha equivocat i ara ja és tard. Supose que desconeixia les característiques de qui era i és una amenaça per a ella.
Vacil·le. De sobte em sap greu matar-la així, de manera gratuïta. Mire uns instants al seu voltant...
"És una aranya, a la merda!", em dic, decidit -ara sí- a esclafar-la amb el palpís del dit gros. Dirigisc els meus ulls cap a l'objectiu..., però ja no hi és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)