S'atura en sec l'aranya, suposadament camuflada. Potser pensa que no la veig; o simplement ha hagut d'elegir una opció, la que ha considerat millor per sobreviure.
La millor opció? S'ha equivocat: haguera escapat del meu camp d'acció desplaçant-se ràpidament. S'ha equivocat i ara ja és tard. Supose que desconeixia les característiques de qui era i és una amenaça per a ella.
Vacil·le. De sobte em sap greu matar-la així, de manera gratuïta. Mire uns instants al seu voltant...
"És una aranya, a la merda!", em dic, decidit -ara sí- a esclafar-la amb el palpís del dit gros. Dirigisc els meus ulls cap a l'objectiu..., però ja no hi és.
ufff, menos mal!
ResponEliminaVoto per aquesta meravellosa història.
ResponElimina