Avui tampoc no s'aturaria a parlar amb Mariona. Passaria per davant d'ella aparentment impertèrrit.
Xavier pensava que, de tant en tant, era normal tenir aquelles discussions on la incomunicació s'hi imposava. No res important, cosa de pocs dies...
Mentrestant, Mariona seguiria exhibint algun vestit, immòbil, com sempre, a la porta d'aquella botiga de roba.
Mentre els diversos contrincants movien les peces d'aquella mena d'escacs, milers de persones morien bombardejades.
Hui he reunit el valor per tornar al refugi on, trenta anys enrere, vam matar l'home del sac. He vist, a YouTube, imatges dels informatius de l'època; he llegit articles, antics i recents, que tracten d'analitzar uns fets que descriuen com a "escabrosos". Únicament nosaltres -els qui seguim vius encara- coneixem la dimensió d'aquella heroïcitat.
Igual que els seus predecessors, va acabar perdent-se dins el laberint d'escales. Als tres dies, va morir pensant que existia una eixida.
