Vocacions

Els turistes sempre visitaven aquella església pintoresca envoltada de neu. De tant en tant, el capellà eixia de la sagristia, s'aclaria la veu i, des de l'altar, començava a dir missa. Per respecte, i perquè les paraules del rector sonaven potents i solemnes com un orgue, tots se situaven als bancs i l'escoltaven amb atenció. Mai no hi havia, entre la gent, cap persona autòctona.

El capellà era conscient que el moment de la jubilació s'apropava. Per això, en acabar la cerimònia, parlava amb els turistes, de vegades amb l'excusa de recomanar un parc, un museu, alguna plaça. Mentre ho feia, recordava el dia en què havia arribat a aquell país estranger, la visita a l'església, la conversa amb l'anterior rector.

Darrera nit a Islàndia

 

Després d'arribar a l'hotel, el fotògraf i els acompanyants van revisar les instantànies de l'aurora boreal. Tots coincidien en dir que estaven molt bé, però que no es podien comparar amb l'espectacle que havien presenciat. En silenci, ell va guardar la càmera. Era l'únic que no havia gaudit del fenomen.

Senyals

 

Feia dies que detectava senyals estranys a l'automòbil: un llum que s'encenia quan no tocava, el motor que arrancava sol després d'haver aparcat el vehicle, les portes que no s'obrien a la primera... Potser per això, aquell matí va entrar al pàrquing amb una intuïció a la ment. Quan va arribar al tercer soterrani, va comprovar que, en efecte, el seu cotxe autònom l'havia abandonat.

Evasió

 

La model, al llit, agafa l'smartphone i mira l'anunci de perfum que ha gravat. Ignora els whatsapps que li arriben, bloqueja alguns contactes. Amb una expressió d'abatiment, apaga la làmpada de la tauleta de nit. Tanca els ulls i s'imagina que viu dins l'anunci. Eternament.