Quan anava a treballar, abans d'obrir la porta de l'edifici, imaginava que un sicari l'esperava fora. S'enfrontava amb aquest obstacle: amb moviments ràpids, vigilava els punts estratègics, canviava de direcció, es camuflava entre la gent i aconseguia escapar.
Amb el temps, la por ha augmentat. No es veu amb forces per esquivar l'assassí i es queda a casa. Ja no ix al carrer.
Ara imagina que el sicari entrarà a buscar-lo. Sap que ho farà prompte.
Si es tanca a l'habitació, a sota el llit, a la llarga també el trobarà.
ResponEliminaQue ben explicat amb poques paraules! Sembla ficció, però la realitat supera la ficció.
ResponEliminaLa gent construeix realitats angoixants, així mateix, tal com tu dius. Clavat!
Un relat molt bo, molt intens...
ResponEliminaMolts cops veiem fantasmes allà on no n'hi ha.
ResponEliminaL'has clavat.
Molt bon relat. M'ha tingut enganxat a cada paraula com si estigués a la pell d'aquesta persona.
ResponElimina