Ja feia temps que la boira formava part de les seues vides. Deien que s'havia instal·lat a tot arreu. Cap investigador s'aventurava a pronosticar una duració aproximada del fenomen, no veien cap claredat en l'horitzó. Ningú no sabia, però, que la boira no era fora, sinó dins, als ulls.
Durant tot el vol de regrés, ell va romandre amb el cap girat cap a la finestra. Observava el paisatge sense prestar-hi atenció, amb la ment boirosa, dispersa. En aterrar, en silenci, la seua dona es va alçar per eixir. Ell encara es va quedar assegut uns minuts més. Continuava mirant l'exterior a través de la finestra.
Durant el dia, el carrer era desert. Per la nit, es convertia en un riu de panderoles.
