Viatge d'anada

Es va dir a si mateix que es trobava en un somni: les surrealistes i absurdes normes que regien tot allò no deixaven lloc al dubte.

"Estic somiant i sóc conscient que estic somiant", va pensar mentre observava com sa mare era, al mateix temps, un delirant monstre.

En aquell moment, encara no havia descobert que, lluny del que creia, havia sigut transportat a un món paral·lel. Sense retorn; per a sempre.

Tot és relatiu

Un dia, els cucs van decidir habitar en les flors. Des d'aleshores, sempre que mires una flor, veus, al mateix temps, un cuc (o més).

L'abrupta contraposició de sensacions que, en un principi, aquesta imatge generava en les persones va anar donant pas, a poc a poc, a una total normalitat en la percepció. Fins i tot, s'ha mantingut el costum de regalar flors a les mares i a les núvies; actualment -això sí-, amb cuc incorporat.

Última distracció

En el precís moment de llançar-se a l'aigua, una idea concreta va omplir la seua ment: tot allò tenia un interès estètic gens menyspreable. Aquest pensament el va deixar sense temps per a fer un repàs pels records de la seua vida, com haguera correspost en aquella situació.

Descans en llibertat

Uns peus com a part del tot. Expressió, tanmateix, d'una sensació de plenitud: el descans en llibertat.