Un dia, els cucs van decidir habitar en les flors. Des d'aleshores, sempre que mires una flor, veus, al mateix temps, un cuc (o més).
L'abrupta contraposició de sensacions que, en un principi, aquesta imatge generava en les persones va anar donant pas, a poc a poc, a una total normalitat en la percepció. Fins i tot, s'ha mantingut el costum de regalar flors a les mares i a les núvies; actualment -això sí-, amb cuc incorporat.
Todo es relativo, claridad de sensaciones; las orugas de las flores son bellas, se contagian de color y formas, se adoran y asocian, se convierten en seres ágiles, dulces y etéreos... Un día aislándose en un mundo claro-oscuro lleno de reflexión serán mariposas y todo volverá a comenzar, feliz "bouquet" de conjunto de un TODO.
ResponEliminaAna B. Más
m'agrada molt la mescla de sensacions que m'ha produit aquest post... entre allò que trobes bonic i allò que fa fàstig...
ResponEliminaQui sap si ens podríem acostumar a eixa mescla...
ResponElimina