Mentre torna de la feina, és conscient que s'ha equivocat de carretera. Tanmateix, decideix no tornar enrere per rectificar. Sent una inèrcia còmoda que l'impulsa a continuar per una ruta que desconeix. No pot anticipar els fets. No sap, encara, que aparcarà a un carrer que mai no ha vist. Ni que la seua clau obrirà la porta d'una casa que percebrà com nova, però que en realitat l'espera. Com la seua dona, com totes les altres persones, encetarà hui una nova vida.
L'arc de Sant Martí no es veia a la fotografia que havia fet amb el mòbil sense cobertura. De fet, aquest ja no hi era davant seu, entre les muntanyes i el mar. Però ell estava segur d'haver-se delectat observant-lo segons abans. Potser s'havia esvaït de seguida...
Es va acariciar la barba de pocs dies, va fer unes passes amb inseguretat i va caure defallit a terra.
Aquest matí hi ha poc de trànsit al pàrquing. Sempre ocorre després d'una nit de neteja. Ahir l'embossament va excedir el temps establert i, com altres vegades, van haver de tancar les portes. El gas mostassa i la intervenció de l'exèrcit van fer la resta.
Va romandre quiet, dempeus, fins que les dues engrunsadores es van aturar del tot. Després, amb les frases de la discussió al cap, se'n va anar cap a casa, tractant de contenir les llàgrimes. L'endemà no li deixaria aquella goma d'esborrar de colors que tant s'estimava.
