Mentre torna de la feina, és conscient que s'ha equivocat de carretera. Tanmateix, decideix no tornar enrere per rectificar. Sent una inèrcia còmoda que l'impulsa a continuar per una ruta que desconeix. No pot anticipar els fets. No sap, encara, que aparcarà a un carrer que mai no ha vist. Ni que la seua clau obrirà la porta d'una casa que percebrà com nova, però que en realitat l'espera. Com la seua dona, com totes les altres persones, encetarà hui una nova vida.
Mentre la porta que obri no siga la d'una habitació del Motel Bates...
ResponEliminaBona pel·lícula!
EliminaVicent
Genial, Vicent! M'encanta.
ResponEliminaÉs una sensació que crec que tots coneixem, aquesta "inèrcia còmoda", però que mai no la duem a les últimes conseqüències. El teu microconte ens obre unes portes imprevisibles. Un aplaudiment!
Moltes gràcies, Carme. M'alegre molt que t'haja agradat!
EliminaVicent
Em sona haver llegit un relat molt semblant, però que em matin si recordo de quin autor o autora...
ResponEliminaVaja! Si el trobes, m'ho fas saber...
EliminaVicent
El dia que jo sigui un home valent, ho faré.
ResponEliminaArribarà, tranquil.
EliminaVicent