dimarts, 29 de setembre de 2015
Com gotes d'aigua
Ha succeït abans de veure't a terra, després d'ensopegar amb la rajola trencada del rebedor. Venies de la cuina i anaves al menjador, amb un got d'aigua a la mà. Pensaves en ella insistentment i, segurament, això t'ha distret: l'habitual alarma semiinconscient s'ha desactivat.
En l'inici de la caiguda, el món s'ha congelat durant unes mil·lèsimes de segon. Amb els teus propis ulls, has vist nítidament les gotes d'aigua que eixien del got; les seues formes irregulars, la individualitat diferenciada de cadascuna d'elles.
I ara, estès a terra, se't mostra clara la conclusió de la reflexió que venies fent des d'uns minuts enrere, cristal·litzada en eixa imatge: les distàncies insalvables entre tu i ella, diferents com dues gotes d'aigua.
dimarts, 22 de setembre de 2015
L'evolució meteorològica
Amb el pas dels segles, les pluges, en el seu recorregut final, començaren a descriure trajectòries parabòliques.
Els paraigües tradicionals perderen gran part de la seua utilitat.
dimarts, 15 de setembre de 2015
dimarts, 8 de setembre de 2015
Abans de les nostres cites
Mai no vas saber que, de les nostres cites dominicals al pub, el que realment apreciava era l'estona prèvia a la teua arribada: gaudir de la companyia d'aquells tamborets deliciosos. Contemplava el seu disseny sofisticat i em delectava passant la mà lentament pels laterals ondats metàl·lics i el seient de suau vellut. En ocasions, assegurant-me que ningú no em mirava, els feia girar a una velocitat moderada.
Quan entraves per la porta, m'envaïa una sensació d'enuig que dissimulava amb eficàcia. Després, durant les nostres converses, sovint em costava prestar-te l'atenció deguda, atès que la meua ment s'omplia de la visió i el tacte d'aquells tamborets. Si ens quedàvem prenent alguna cosa a la barra, en compte de seure a una taula, la falta de concentració era quasi total.
Ara puc respondre a la pregunta que, tantes vegades, gitats al teu llit, em solies fer: "En què penses?". També ara podràs entendre per què, el dia que el pub va tancar, vaig decidir deixar-te.
dimarts, 1 de setembre de 2015
Possessió
Com cada matí, des que es va jubilar, Anselm es pren un tallat al Bar Soler i després acudeix al seu indret preferit de la platja per a pescar.
La seua dona, Lluïsa, sempre l'espera a casa amb el dinar a punt a la taula. Tanmateix, hui no ho farà. I Anselm no hi tornarà: es quedarà pescant, sense moure's, fins que arribe la Policia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)