Possessió
Com cada matí, des que es va jubilar, Anselm es pren un tallat al Bar Soler i després acudeix al seu indret preferit de la platja per a pescar.
La seua dona, Lluïsa, sempre l'espera a casa amb el dinar a punt a la taula. Tanmateix, hui no ho farà. I Anselm no hi tornarà: es quedarà pescant, sense moure's, fins que arribe la Policia.
Semblava pacífic... aquest Anselm... però no!
ResponEliminaSi és que les aparences ens duen a engany...
EliminaVicent
Al que acabaran pescant serà a ell... avui s'ha passat l'Anselm.
ResponEliminaSembla que sí, que no se n'escaparà...
EliminaVicent
Si és que no et pots fiar de ningú.
ResponEliminaUn plaer retrobar-te per ací, Aurora.
EliminaVicent
El plaer és meu
EliminaAquí n'ha passat una de grossa i això que la imatge desprèn relax i harmonia.
ResponEliminaEixa mateixa sensació em queda a mi...
EliminaVicent
Quin canvi !! Veig que el bloc torna a estar en marxa. Ostres amb Anselm ... Una imatge preciosa. Jo també vull jubilar-me !!!!
ResponEliminaSí, Martina. Hem estat un any inactius, però reprenem la marxa retocant una mica el disseny. En principi, hi haurà una nova entrada cada dimarts a la nit.
EliminaJa vols jubilar-te?? :p
Vicent