Si mirem l'edifici des d'aquest costat, veurem la bandera ferma, completament recta, amb un lleuger i digne moviment de la tela. També apreciarem la sumptuositat del gratacel, un minimalisme que combina elegància i un toc futurista. A l'altre costat, tanmateix, la façana està sent devorada per les flames.
Em va ensenyar la casa nova on s'havia instal·lat. Comptava amb una torre per la que et podies moure a través d'unes boniques escales en espiral. El vaig observar mentre abaixava davant meu de manera ingràvida. La llum exterior —verda, degut a la vidriera del sostre— il·luminava els enderrocs i la brutícia acumulats als graons. Tot l'habitatge, en conjunt, era una meravella. Vaig dissimular l'enveja. M'hauria carregat el meu amic... si no haguera fet temps ja que tots dos havíem traspassat.
Quan per fi es van alinear els planetes, la Terra ja estava deshabitada.
