Em va ensenyar la casa nova on s'havia instal·lat. Comptava amb una torre per la que et podies moure a través d'unes boniques escales en espiral. El vaig observar mentre abaixava davant meu de manera ingràvida. La llum exterior —verda, degut a la vidriera del sostre— il·luminava els enderrocs i la brutícia acumulats als graons. Tot l'habitatge, en conjunt, era una meravella. Vaig dissimular l'enveja. M'hauria carregat el meu amic... si no haguera fet temps ja que tots dos havíem traspassat.
Amb unes escales així més que no pas enveja, jo crec que tindria por... no cal ni carregar-se ningú, traspassen sols.
ResponEliminaSembla que per a un fantasma és un lloc atractiu, no ho sé.
EliminaVicent
Amistats que perduren fins més enllà de la vida. Fins i tot quan és un dels dos que s'ha carregat l'altre...
ResponEliminaJa veus quins amics!
EliminaVicent