Mentre torna de la feina, és conscient
que s'ha equivocat de carretera. Tanmateix, decideix no tornar enrere
per rectificar. Sent una inèrcia còmoda que l'impulsa a continuar per
una ruta que desconeix. No pot anticipar els fets. No sap, encara, que
aparcarà a un carrer que mai no ha vist. Ni que la seua clau obrirà la
porta d'una casa que percebrà com nova, però que en realitat l'espera.
Com la seua dona, com totes les altres persones, encetarà hui una nova
vida.
La segona fotografia fou millor que la
primera, típica imatge d'un ull d'escala. Des d'un angle impossible, i
en moviment, l'objectiu va capturar una instantània trepidant, estranya,
efímera. Robert no la veuria mai. L'impacte final destrossà el mòbil.
Primer, la finestra es va fusionar amb
la paret i, a poc a poc, va desaparèixer. Després va ocórrer el mateix
amb la porta. Ningú no ha tornat a veure l'home solitari que vivia en
aquella casa que es va esfumar. Tampoc ningú el recorda ja.
Hui, la paret d'un altre carrer del poble ha començat a suplantar una nova finestra.
Va romandre quiet, dempeus, fins que les
dues engrunsadores es van aturar del tot. Després, amb les frases de la
discussió al cap, se'n va anar cap a casa, tractant de contenir les
llàgrimes. L'endemà no li deixaria aquella goma d'esborrar de colors que
tant s'estimava.
