diumenge, 30 de desembre del 2012

Primera errada de l'any


Es fa fosc i camina cap al gimnàs amb la intenció d'afrontar un dels dos propòsits d'any nou. Durant el trajecte, encén mecànicament un cigarret sense ser conscient encara que està incomplint l'altre objectiu que s'ha marcat.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Original


Després de contemplar la imatge, amb escales creuades i una persona gran baixant-les bastó en mà, va agafar aquell original got de tub i es va acabar el Gin Tònic.

diumenge, 16 de desembre del 2012

The Birds


Al llarg de l'assemblea d'ocells, hi va haver opinions enfrontades. Finalment, i per consens, es decidí ajornar l'atac als éssers humans. La conclusió fou que la realitat havia de superar la ficció.

diumenge, 9 de desembre del 2012

La imatge de l'aranya


L'aranya ofereix una imatge amenaçadora que no es correspon amb la realitat. Víctima d'una estranya malaltia, va morir fa tres dies a la seua pròpia teranyina.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Encàrrec


Mentre observe el reflex del meu cotxe en els vidres de la finestra, espere el moment en què Lena aparega regant les plantes. Falten cinc minuts i, amb el silenciador ja acoblat, subjecte fermament l'arma.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Transport


Mentre admire, de peu, l'alba a Calp, la ment se m'ompli de records. M'allunye del present, endinsat en una mena de viatge, fins que el timbre de la porta m'interromp la contemplació del quadre.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Punt i seguit


Quan la branca-pas a nivell es va alçar, pogué seguir el seu camí pel costat de l'estret. De fons, escoltava encara el so del tren invisible.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Dia de Tots Sants


Durant més d'una hora, la presència d'aquell mim vocacional que representava un àngel va passar desapercebuda per als visitants del cementeri.

diumenge, 4 de novembre del 2012

La seua presó


L'home roman a aquella cambra, mirant la llibertat a l'altre costat de la finestra. Fa ratlles a la paret per comptar el pas dels dies. Amb certa regularitat, li porten menjar.

La construcció abandonada no és cap presó ni la porta està tancada, però ningú no li ho ha dit encara.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Aparença i autopercepció


La visió d'aquell home de cabells llargs, vestit amb una túnica blanca i caminant per la superfície cristal·lina, va impactar Manel. Ningú dels dos no sabia que allò, en realitat, era vidre.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

La inèrcia


En algun moment -no va saber exactament quan-, el camí empedrat en pendent s'havia convertit en mur. Ara era conscient que trepava.

Eren coses que, de tant en tant, li passaven a l'Home Aranya.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Prova no superada


Condemnat a enfrontar-se al perillós Bosc de les Ombres, la visió inesperada d'una casa el va endinsar en un dilema: anar-hi per buscar ajuda i/o refugi, o allunyar-se d'allí davant la possibilitat que allò fóra una de les trampes.

Degut a la indecisió, va restar immòbil durant una estona suficientment llarga com per a que no advertira l'atac de la palmera, la qual el va atrapar amb les seues fulles flexibles. En pocs segons va morir.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Final d'etapa


L'estranya processó, formada per persones nues que caminaven lentament amb uns ciris elèctrics a les mans, no es va detenir a la fi del pont obert. Lentament, tots caigueren a l'aigua i acabaren morts sense mostrar cap instint de supervivència.

Al dia següent, no hi havia cap pont ni res que recordara el pas de l'ésser humà per la Terra.

diumenge, 30 de setembre del 2012

Confusió efímera


La confusió efímera d'una construcció extraterrestre amb una simple farola va transportar la seua ment a la Terra, despistant-lo per uns segons de la missió que complia al planeta Ximtra.

diumenge, 23 de setembre del 2012

El rap de les abelles


La música hip-hop està sovint connectada (no sempre) amb la pràctica del grafit. Tant una expressió artística com l’altra són reflex d’una actitud que aglutina rebel·lia, arrogància, nihilisme i insolència. Estem referint-nos –cal apuntar-ho- al rap i a les il·lustracions executades per éssers humans.

En el cas de les abelles, la cosa és ben diferent. Amb una experiència menor en aquest tipus de creacions, sempre han orientat l’estil cap a una línia amable, alegre, colorista i, fins i tot, infantil. En eixe sentit, l'univers mostrat als dibuixos animats L'abella Maia sembla estar més prop de la realitat del que hom pensava.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Atípic emplaçament


Alguns del assistents a la reunió es van queixar de la incomoditat que suposava seure en roques. "Raons de màxima seguretat, aquest any", va dir un dels membres més poderosos del Grup Bilderberg.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Aterrament sobtat


Llargament concentrat en la construcció d'una complexa seqüència, on la meua mirada saltava de triangle en triangle, Meritxell em va estirar del braç per eixir de la sala amb la resta del grup i seguir escoltant les explicacions de la guia.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Tot a punt


Tot està preparat per a que comence la cursa.

Els homes, asseguts a les motos amb els seus vestits de cuir, ofereixen un espectacle visual que actuarà com a teló de fons. Elles, amb els talons i els shorts, de peu, esperen el so del xiulet per eixir corrents a tota velocitat.

Que guanye la millor!

diumenge, 26 d’agost del 2012

Advertència


Derrotat pels arbres, tombat al terra, vaig haver d'escoltar els seus retrets i amenaces. Em van dir que no tornara a xafar aquell bosc mai més.

diumenge, 19 d’agost del 2012

L'espera


Com altres capvespres, Andreu s'asseu a l'embarcador i espera el regrés del vaixell. Fa deu anys que va salpar.

diumenge, 12 d’agost del 2012

L'últim dia de Fira


Clareja a la Fira de Xàtiva i ningú no sap encara que hui les parades no obriran. Romandran, a l'Albereda, tancades per a sempre.

diumenge, 5 d’agost del 2012

Autosatisfacció


Aprofitant l'absència de visitants, el paisatge es mira coquetament en el riu. "No calen retocs", pensa.

diumenge, 29 de juliol del 2012

Decepció


L'anunciada obertura del cel, dalt de la Cova Negra de Xàtiva, fou decebedora. Déu es va aparèixer durant sols uns segons per a dir-nos que, per problemes d'agenda, s'ajornava l'acte fins a dos-cents anys després. Això sí: va demanar disculpes.

diumenge, 22 de juliol del 2012

La model


La prolongada espera de l'abella, detinguda en l'aire per a la fotografia, va provocar el seu cansament i, consegüentment, un accidentat aterratge.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Foscor


L'arbre no em va deixar veure el bosc. La seua ombra em va envair i actuà com a filtre inevitable.

Vaig intentar una mirada distinta, un canvi de perspectiva.

Fou impossible. Potser no desitjable, a més, en aquells moments.


diumenge, 8 de juliol del 2012

Comunicació


Assegut al restaurant libanès, mentre ella ballava la dansa del ventre, hi va haver un moment en què es van creuar les nostres mirades. Fou fugaç, però suficient perquè jo captara el missatge.

Un cop a casa, m'ho va confirmar: estava embarassada.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Món mocador


Que el món anava a esclatar se sabia amb certesa. Tots els científics hi estaven d'acord i, sent un fet conegut amb tres anys d'antelació, els habitants de la Terra l'havien assumit amb plena resignació.

Tanmateix, hi havia diversitat d'hipòtesis pel que fa als detalls de la destrucció. Des d'una combustió espontània fins a una divisió del planeta en dues meitats, passant per una mena d'espectacular terratrèmol amb el terra obrint-se. S'havia dit de tot; però hi havia coincidència absoluta en afirmar que no existia cap possibilitat de vida humana després d'allò.

Del dia fatídic sols recorde una llum blanca molt forta que m'obligava a tancar els ulls. Després vaig despertar al parc on jo m'hi trobava en aquell moment.

He caminat molt i tot és sempre el mateix jardí; de vegades me'n vaig d'un lloc i arribe al punt de partida. No comprenc res ni sé quin fou, finalment, el desenllaç de l'esperada explosió.

diumenge, 24 de juny del 2012

El forat


El forat es trobava a l'habitació prohibida de la casa de Florenci. Allí feia passar a totes les seues víctimes, les quals acabaven sent engolides per a sempre.

diumenge, 17 de juny del 2012

Passejava i recordava


Estant de viatge a l'estranger, al passejar per aquest carrer, vaig tenir la sensació que jo allò ja ho havia vist a un somni on caminava per allí mateix. Dins del somni, jo passejava i m'adonava que prèviament havia somniat que anava per aquell carrer, mentre recordava haver vist tot això ja a un somni on...

diumenge, 10 de juny del 2012

Mitja volta


Fart de dormir en espera del Dia de la Resurrecció -que no arribava mai-, vaig optar per despertar-me i eixir a pegar una volta (No em pregunteu com puc fer això perquè és llarg d'explicar amb detall: quedeu-vos amb la idea que els morts, quan estem dormint, tenim la capacitat de despertar-nos quan vulguem).

El cas és que, veient el panorama, vaig decidir tornar al meu cau ràpidament, on no s'hi està tan malament. I ací em teniu una altra vegada; dormint mentre escric açò.

diumenge, 3 de juny del 2012

Els temps canvien


Tot i ser impredictible, la fusió del scalextric i el tenis -batejada com ballextric- es va posar de moda a les classes més altes de la societat (també era practicada per aquelles persones que, sense pertànyer a aquest sector, volien transmetre la imatge que sí hi estaven incloses). En els temps a què estem referint-nos, el pàdel ja s'havia extingit.

diumenge, 27 de maig del 2012

Viatge d'anada


Es va dir a si mateix que es trobava en un somni: les surrealistes i absurdes normes que regien tot allò no deixaven lloc al dubte.

"Estic somiant i sóc conscient que estic somiant", va pensar mentre observava com sa mare era, al mateix temps, un delirant monstre.

En aquell moment, encara no havia descobert que, lluny del que creia, havia sigut transportat a un món paral·lel. Sense retorn; per a sempre.

diumenge, 20 de maig del 2012

Tot és relatiu


Un dia, els cucs van decidir habitar en les flors. Des d'aleshores, sempre que mires una flor, veus, al mateix temps, un cuc (o més).

L'abrupta contraposició de sensacions que, en un principi, aquesta imatge generava en les persones va anar donant pas, a poc a poc, a una total normalitat en la percepció. Fins i tot, s'ha mantingut el costum de regalar flors a les mares i a les núvies; actualment -això sí-, amb cuc incorporat.

diumenge, 13 de maig del 2012

Última distracció


En el precís moment de llançar-se a l'aigua, una idea concreta va omplir la seua ment: tot allò tenia un interès estètic gens menyspreable. Aquest pensament el va deixar sense temps per a fer un repàs pels records de la seua vida, com haguera correspost en aquella situació.

diumenge, 6 de maig del 2012

Descans en llibertat


Uns peus com a part del tot. Expressió, tanmateix, d'una sensació de plenitud: el descans en llibertat.

diumenge, 29 d’abril del 2012

Sherlock circular


No sé en quin moment vaig ser conscient, amb la lupa a la mà, que les petjades que seguia eren les meues pròpies.

diumenge, 22 d’abril del 2012

En la natura


Ara tan sols recorda que li costava caminar: que els peus se li enfonsaven cada vegada més i que una sensació de rigidesa anava envaint-lo. Hi ha més passat, sí; però a la seua memòria només aconsegueix veure això.

Els records es limiten als instants previs a la consolidació de la metamorfosi: la seua integració plena en la natura.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Evolució satisfactòria


M'agrada contemplar el meu perfil mitjançant l'ús combinat de dos espills. En concret, gaudisc observant-me els cabells, cada vegada més i més lluents. Satisfeta estic de l'aspecte que tinc.

Tot va començar amb el consell d'una amiga. Després vingueren la cerca d'informació per Internet i les consultes a persones enteses (o no). Finalment em vaig decidir: comprí xampú de cavall.

Hui, renille d'alegria pels resultats.

diumenge, 8 d’abril del 2012

Apropiament


L'afició a la fotografia de les llagostes es va desenvolupar poc temps després de la invasió. Liquidat per complet l'ésser humà, els ortòpters començaren a aprofitar tota la seua tecnologia.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Arribar a l'infinit


L'objectiu és arribar a l'infinit. I sé que hi ha una aparent contradicció en el que dic: en principi, no pots aspirar a situar-te en un punt que no és un punt, sinó un sense fi.

Tanmateix hui comencem a enfilar-nos per la torre X-32. Hi ha cert escepticisme per part d'algunes persones, però d'altres pensem que és cert el que afirmen diversos estudis: aquesta construcció del planeta Ximtra trenca l'equilibri espai-temps que coneixem, connecta la superfície amb l'infinit.

Em direu que què és l'infinit exactament... No podem tenir totes les respostes. On s'acaba l'univers?; sempre ha estat com ara o hi va haver una explosió inicial?; etc.

Comencem la missió en deu minuts.

diumenge, 25 de març del 2012

Transformació


Estant al carrer Sant Joaquim de Xàtiva, em va fer la impressió de ser observat des d'algun punt situat molt amunt. Al mateix temps, sentia que tot el que m'envoltava experimentava una transformació estranya.

Alcí el cap i viu la cara d'un xiquet gegant que somreia. Al moment vaig ser conscient que jo m'havia convertit en una figura d'un joc de construcció, amb les seues casetes i altres accessoris.

diumenge, 18 de març del 2012

Mirada esquiva inevitable


Sóc un mussol, com pots comprovar. He posat per a una foto i potser consideres que això no té massa mèrit. Però t'explicaré un poc l'assumpte i veuràs com la cosa no és tan fàcil.

Al quadre La Gioconda, de Leonardo Da Vinci, es produeix un conegut fenomen: mires des d'on mires la model que hi apareix, aquesta sempre té els ulls fixats en els teus. Bé; doncs ací ocorre just el contrari: ja em pots observar com vulgues, i des de l'angle que siga, que la meua mirada sempre esquivarà la teua.

És cert que l'efecte no s'ha aconseguit a la primera. En tot cas, et puc assegurar que no tots els mussols tenen la capacitat que s'obtinga un resultat així. Ni tampoc totes les persones.

Queda dit.

diumenge, 11 de març del 2012

Confusió crepuscular


La contemplació del crepuscle a la platja em sumeix en un estat quasi hipnòtic.

De sobte, sóc conscient que m'ha envaït una confusió temporal: desconec si el sol està eixint o si, pel contrari, anem cap a la nit fosca.

Aquest xicotet desconcert desapareix de seguida i de manera abrupta. Em treu d'ell la veu de l'Enric, com si m'haguera llegit el pensament: "Són exactament les sis quaranta huit del matí...".




diumenge, 4 de març del 2012

Aparentment camuflada


S'atura en sec l'aranya, suposadament camuflada. Potser pensa que no la veig; o simplement ha hagut d'elegir una opció, la que ha considerat millor per sobreviure.

La millor opció? S'ha equivocat: haguera escapat del meu camp d'acció desplaçant-se ràpidament. S'ha equivocat i ara ja és tard. Supose que desconeixia les característiques de qui era i és una amenaça per a ella.

Vacil·le. De sobte em sap greu matar-la així, de manera gratuïta. Mire uns instants al seu voltant...

"És una aranya, a la merda!", em dic, decidit -ara sí- a esclafar-la amb el palpís del dit gros. Dirigisc els meus ulls cap a l'objectiu..., però ja no hi és.