Fart de dormir en espera del Dia de la Resurrecció -que no arribava mai-, vaig optar per despertar-me i eixir a pegar una volta (No em pregunteu com puc fer això perquè és llarg d'explicar amb detall: quedeu-vos amb la idea que els morts, quan estem dormint, tenim la capacitat de despertar-nos quan vulguem).
El cas és que, veient el panorama, vaig decidir tornar al meu cau ràpidament, on no s'hi està tan malament. I ací em teniu una altra vegada; dormint mentre escric açò.
Una excelente imagen!!!
ResponEliminaun saludo
Gràcies pel comentari, Anita. El meu germà, Alfredo Garcia, n'és el responsable...
ResponEliminaSalutacions!
Que jo sàpia això ja no existeix, estan tirant tots eixos nínxols per fer-ne de noua
ResponEliminaVaja! No estava jo al corrent. Més valor té, per tant, la fotografia.
ResponEliminaPer estar mort no escrius malament. ha!ha!...
ResponEliminaAurora
Segons fonts solvents, d'eixa zona del cementeri no s'ha tirat res (de moment).
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari, Aurora!
ResponEliminaÉs quan dorms que hi veus clar?
ResponEliminaM'agrada molt aquest escrit.