L'inici

L'espectacle nadalenc de llums va precedir l'apagament general a la metròpoli. La foscor va envair el planeta sencer en menys de quaranta huit hores. Aquell esdeveniment seria recordat, molt de temps després, com l'inici del col·lapse de la civilització.

Eixa por

S'espantava en sentir aquella altra presència espectral al barranc del Lleó. Seguia sent un solitari malaltís després d'haver mort.

Festes

Davant la presència dels espectadors, els dos cavalls s'acoblaren projectant formes diverses i originals. Tots els animals presents van aplaudir amb ganes.

La fi

Es va agenollar davant la creu d'aquell poble abandonat, disposat a acabar amb la seua vida de vampir.

Epíleg silenciós

Tot i que vam deixar de parlar-nos després de l'enèsima discussió, tot i que sabíem que allò era la fi, vam seguir caminant junts fins arribar al poble.

Han passat vint anys i no he tornat a veure't mai més.

El dia després

Després d'aniquilar l'ésser humà, els ocells iniciaren una guerra interna que els conduiria a l'autodestrucció.

Supervivent

Mentre observava la darrera pluja circular a través del cristall, va aturar el motor del tractor. Després, va agafar el fusell de fabricació pròpia i va iniciar la inspecció de la zona.

Responsabilitat

Des de la finestra de l'avió, es delecta contemplant la bellesa dels núvols. Inspirat, pensa en l'opció d'escriure un poema, però la responsabilitat laboral fa que, de seguida, ho desestime.

De la maleta, extrau la fitxa informativa d'un empresari italià, la seua pròxima víctima mortal.

Territori natural

L'ocell, que li havia donat la benvinguda al bosc, l'acompanyava després durant el passeig. El vigilava.

Sequera

Les primeres gotes de pluja van confirmar l'aparent eficàcia de la invocació mitjançant la melodia del violí. Després, la instrumentista va somriure, mirant el rogle de gent que l'observava amb uns ulls endiabladament negres. Va seguir tocant, cada vegada amb major intensitat, mentre l'aigua queia en forma d'un diluvi que acabaria inundant la ciutat.

En el bosc encantat

Agafats de la mà, ens vam endinsar en el bosc. Després d'un llarg silenci, vaig veure com t'allunyaves a poc a poc, com et giraves i em somreies malèvolament. Eixies cap al camí abraçada a algú, mentre jo m'hi quedava atrapat, segrestat per a sempre.

Col·leccionista

Hàbilment, la papallona va arrossegar el seu perseguidor fins la trampa mortal. Aconseguia, així, un bonic exemplar d'ésser humà per a la col·lecció.

Imprevist

Passejava pel camí enrajolat mirant a terra, practicant un ritual improvisat, consistent en una seqüència en què jugava amb la posició del peus sobre les peces del paviment. De sobte, va veure que la senda finalitzava i es convertia en una superfície de grava. Mentre tractava d'elaborar, ràpidament, un nou patró per a caminar, es va esvarar i va caure damunt els xicotets trossets de pedra.

Inèrcia

Aquell mim de carrer seguia actuant al passeig, puntual com tots els matins. Durant uns dies, fou l'únic habitant de la ciutat, devastada per la guerra.

La trampa

Amb el pas de les setmanes, la presència d'aranyes ha anat augmentant a ma casa. Inexplicablement, segueixen apareixent teranyines de la nit al matí en diversos racons, cadascuna amb el seu corresponent artròpode.

Visc paralitzat pel terror i ja quasi no dorm, sempre atent als possibles moviments de les aranyes, les quals romanen pràcticament quietes, llevat de brevíssims i ràpids desplaçaments esporàdics.

Hui havia decidit anar-me'n de casa i no tornar-hi mai més, escapar d'aquest infern. Tanmateix, he descobert una teranyina sobre el pom de la porta amb una aranya al mig vigilant-me, impedint la meua eixida, condemnant-me a morir víctima d'una trampa perfectament coordinada.

Cap a la meua nit

Amb els ulls tancats, a la platja, vaig sentir les carícies dels raigs d'un sol que començava a pondre's. Quan els vaig obrir, tu ja te n'havies anat.

Efecte visual

Des de la nau provinent del planeta Ximtra van projectar una mena de túnel lluminós sobre un poble de la Terra. Amb l'innocu efecte visual, els extraterrestres pretenien espantar els habitants d'aquell conjunt de cases abandonades.

Caça

Mentre veu com tot gira al seu voltant, atrapat en un sobtat mareig i amb l'estrany regust del café, Dario és conscient que acaba de perdre la partida.

Amb la tassa a la mà, Isona el mira i somriu.

Mirant un quadre

Mira el quadre de l'exposició adoptant una estudiada expressió facial, amb l'objecte de fer veure que comprén l'obra. Després, camina per la sala recordant el moment exacte en què el va pintar.

Viatge de no retorn

 

Dies després de viatjar a l'any 1983, va sentir nostàlgia del futur.

En els moments previs

El gratacel mirava amb arrogància les cases velles de Nova York segons abans de rebre l'impacte d'un avió kamikaze.

Visió involuntària

Durant la visita turística a la glacera Loen, el vident no va poder evitar contemplar la imatge futura de tot aquell gel fos.

Última visita

Abans de pujar a la nau, l'astronauta es va quedar mirant amb malenconia aquell paisatge contradictori: una estranya bellesa contrastava amb la desolació contaminada, terreny inhabitable per a l'ésser humà.

Després, la tripulació va iniciar el seu camí cap a la la Gran Estació, abandonant per a sempre la Terra.

La intenció compta?

No va servir de gran cosa que Emili s'esforçara construint aquell cor amb paperets de colors per a Andrea. Encara no sabia que era daltònica.

La imatge de l'aranya

L'aranya ofereix una imatge amenaçadora que no es correspon amb la realitat. Víctima d'una estranya malaltia, va morir fa tres dies a la seua pròpia teranyina.

Evolució satisfactòria

M'agrada contemplar el meu perfil mitjançant l'ús combinat de dos espills. En concret, gaudisc observant-me els cabells, cada vegada més i més lluents. Satisfeta estic de l'aspecte que tinc.

Tot va començar amb el consell d'una amiga. Després vingueren la cerca d'informació per Internet i les consultes a persones enteses (o no). Finalment em vaig decidir: vaig comprar xampú de cavall.

Hui, renille d'alegria pels resultats.

Obligacions

Mentre un dels monjos morts camina pel temple amb la intenció d'espantar algunes visites, remuga perquè està segur que hui no era el seu torn.

Teranyina

Recorde que havíem quedat al fanal que hi ha davant el castell, però no vas vindre a la cita. Quan la bombeta es va il·luminar, vaig intuir que no apareixeries.

Han passat els anys i he oblidat el teu rostre, el teu nom, la teua veu... Amb el pas del temps, he arribat a dubtar de si alguna vegada vas existir.

Absorció

Tant de temps passà la granota camuflada sobre aquella superfície del bosc, que acabà sent absorbida per aquesta, integrant-se de veritat en el seu entorn.

Reflexions d'una mèdium

Des que les càmeres i els mòbils van incorporar la funció espectral, el món dels esperits s'ha banalitzat fins a límits lamentables. Com que qualsevol, hui, pot fotografiar fantasmes, aquests han acabat perdent gran part de la seua capacitat d'inquietar ningú. Del nostre negoci, millor no parlar-ne

L'escenari de l'ocàs

Ho recorde perfectament. Fou durant un passeig pel Camí de la Cova Roja. Vaig fer que t'aturares per tal de besar-te, d'una manera antinatural, intentant viure la il·lusió de remuntar una relació que -inevitablement- s'acabava. Tinc gravats a la memòria el contacte insípid dels nostres llavis i la casa en runes de fons.

Ambivalència

Quan passejava pel carrer Sant Josep, sentia estranyesa de foraster alhora que nostàlgia de la seua vida anterior.

Un joc

Era un joc senzill, no competitiu. Els ocells volaven en fila índia i havien d'imitar tot allò que fera el qui anava al davant.

Al finalitzar, van comprovar amb indiferència que la majoria d'ells havia sobreviscut.

El nostre amagatall

Teníem vora nou anys i jugàvem tots els amics a amagar-nos pel camí de Sant Miquel. Tu i jo ens trobàvem sempre al final d'aquelles escales que ningú més no s'atrevia a baixar, en el nostre racó secret. Parlaven de bruixes, de fantasmes, d'encanteris estranys...

Ha passat molt de temps i els xiquets segueixen jugant en la mateixa zona. Nosaltres els observem des del nostre amagatall i, de tant en tant, ens divertim espantant algun incaut.

De reüll

Després de la separació definitiva, va observar de reüll com ella se n'anava caminant lentament per sota dels arcs.

Rellotge

L'autèntic rellotge del campanar s'hi trobava a dins. Les diverses esquerdes interiors reflectien el pas del temps.

Segona oportunitat

Va visitar la casa de la seua infància -ara abandonada- i, sense moure's del menjador, va viatjar a aquells anys. Amb els ulls tancats, pensava que aquesta vegada ho faria tot millor.

Músic ambulant

L'home del saxòfon desconeixia que tots sabien que feia playback. Actuava tan bé que molta gent no podia evitar apropar-s'hi i deixar-hi alguna moneda.

'Selfie'

Acabada la festa a la casa de camp, ja sola, Àngela va eixir a fora caminant amb dificultat. Els primers raigs de sol feien acte de presència.

Esgotada, es va recolzar en el vell roure mentre estirava el braç dret per tal de fer-se un selfie abans d'anar-se'n a dormir. La realització de la fotografia amb el mòbil va precedir la seua inevitable caiguda a terra.

Al dia següent, uns amics la trobaren allí sense vida. 

La instantània del smartphone, desenfocada, no havia capturat el rostre d'Àngela.

L'explosió

Les pales dels aerogeneradors es van aturar en sec instants abans de desintegrar-se.

Símptoma inherent

Carme i Damià sempre tarden uns segons en aconseguir l'equilibri després de transformar-se en llops.

Fins la fi

Hui he decidit caminar pel sender al que tu i jo, tantes vegades, anàrem a passejar, abans de la teua inesperada desaparició. Aquesta vegada pense arribar a la fi del camí, on sé que m'esperes.

Diferent

La mort de l'arbre rebel -que va començar a créixer desafiant la tonalitat cromàtica regnant al seu entorn- fou prematura.

Visió del pintor

L'artista pinta els arbres reflectits en un indret del riu i hi inclou el cadàver surant en l'aigua que només ell veu. No sap que visualitza una escena futura, que l'home mort és ell mateix.

Declivi

Mentre assaja, sense èxit, un gest aterrador, el monstre sap que els seus dies de glòria ja han passat.

Treball

Després de fer el senyal de la creu davant l'església, va consultar la fotografia del rector i, mentre obria la porta, empunyà la pistola.

Evolució

A partir de cert moment, la presència de l'àguila a dalt nostre va passar de ser amable a inquietant. Ningú no va dir res, però tots vam accelerar el pas.

Capítol segon

Asseguda al sofà, al costat del foc, fa una estona que és presa de la son. Tracta de mantenir-se desperta mentre pensa en la manera de desfer-se del cadàver del seu marit.

Prolegòmens

Sense pressa, es preparava per a atraure sexualment la pròxima víctima mortal. Un mascle cediria, una vegada més, a la seua crida silenciosa.

Abans d'eixir de casa, va somriure maliciosament observant el tocacampanes femella que hi havia al balcó.