Abans de pujar a la nau, l'astronauta es va quedar mirant amb malenconia aquell paisatge contradictori: una estranya bellesa contrastava amb la desolació contaminada, terreny inhabitable per a l'ésser humà.
Després, la tripulació va iniciar el seu camí cap a la la Gran Estació, abandonant per a sempre la Terra.
Això no és ficció, és visió de futur.
ResponEliminaAlguns diuen que ja estem en un punt de no retorn.
EliminaVicent
Pell de gallina... entre tu i en XeXu...
ResponEliminaHi ha gent que té una visió més optimista. Açò no deixa de ser un microrelat, en tot cas... ;)
EliminaVicent
D'ençà de la seva aparició, l'homínid, sobretot el que deté el poder, ha lluitat per fer desaparèixer la vida al planeta.
ResponEliminaEn el teu relat, ha acabat molt bé la feina.
Almenys, de casualitat, ha quedat un paisatge estranyament bonic.
EliminaÉs un fet que, amb el sistema actual, anem a l'autodestrucció. I l'alternativa suposaria renunciar al món tal com l'hem conegut. No heu vist les pel·lis de Mad Max?
Vicent
Necessitarem un altre planeta per dipositar totes les deixalles que generem. Això no és ficció.
ResponEliminaNo sé jo si és viable això...
EliminaVicent
Esperem que això només siga un malson i producte d'una novel·la d'aventures o de ciència ficció, però simplement ficció.
ResponEliminaVicent
Qui sap si estem a temps de reconduir. De moment, no s'observa cap transició cap a un altre model que no siga autodestructiu.
EliminaVicent