dimarts, 26 de juliol del 2016

Última visita


Abans de pujar a la nau, l'astronauta es va quedar mirant amb malenconia aquell paisatge contradictori: una estranya bellesa contrastava amb la desolació contaminada, terreny inhabitable per a l'ésser humà.

Després, la tripulació va iniciar el seu camí cap a la la Gran Estació, abandonant per a sempre la Terra.

10 comentaris:

  1. Això no és ficció, és visió de futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns diuen que ja estem en un punt de no retorn.

      Vicent

      Elimina
  2. Pell de gallina... entre tu i en XeXu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que té una visió més optimista. Açò no deixa de ser un microrelat, en tot cas... ;)

      Vicent

      Elimina
  3. D'ençà de la seva aparició, l'homínid, sobretot el que deté el poder, ha lluitat per fer desaparèixer la vida al planeta.
    En el teu relat, ha acabat molt bé la feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys, de casualitat, ha quedat un paisatge estranyament bonic.

      És un fet que, amb el sistema actual, anem a l'autodestrucció. I l'alternativa suposaria renunciar al món tal com l'hem conegut. No heu vist les pel·lis de Mad Max?

      Vicent

      Elimina
  4. Necessitarem un altre planeta per dipositar totes les deixalles que generem. Això no és ficció.

    ResponElimina
  5. Esperem que això només siga un malson i producte d'una novel·la d'aventures o de ciència ficció, però simplement ficció.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si estem a temps de reconduir. De moment, no s'observa cap transició cap a un altre model que no siga autodestructiu.

      Vicent

      Elimina