dimarts, 13 de setembre del 2016

Cap a la meua nit


Amb els ulls tancats, a la platja, vaig sentir les carícies dels raigs d'un sol que començava a pondre's. Quan els vaig obrir, tu ja te n'havies anat.

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sempre i quan no hi arribe allò que Aute va denominar com "la noche más larga".

      Vicent

      Elimina
  2. Obrir els ulls amb aquest paisatge, i trobar-se tot sol, esperant tenir a aquella persona al costat... molt dur.

    ResponElimina
  3. Per València tenim l'exclamació "ie!".

    Vicent

    ResponElimina
  4. ”ie!” De sorpresa? De decepció?
    O és com oh! Que pot ser una mica de tot?
    El meu volia ser de decepció perquè el "tu" ja se n havia anat,..

    Gràcies Vicent! M'agrada saber aquestes coses.

    ResponElimina
  5. El "ie!" és molt valencià. Segons l'AVL, es fa servir "per a interpel·lar, saludar, avisar o cridar l'atenció d'algú". Per exemple: "Ie, xiquet! On vas?". Ve a ser més o menys com l' "ei", que pense que ve de l'anglés.

    Un plaer. A mi també m'agrada... ;)

    Vicent

    ResponElimina
  6. Fa una sensació com de nostàlgia per l'amor que se'n va, o per un conflicte o per una mort, sempre plorada. Formidable!

    Vicent

    ResponElimina