Aquell mim de carrer seguia actuant al passeig, puntual com tots els matins. Durant uns dies, fou l'únic habitant de la ciutat, devastada per la guerra.
Com es nota que has viscut, aquesta sensació és d'allò més horripilant, és com si algú de nosaltres es quedàrem en un món devastat per un conflicte, els últims!
No sabia com parar i tampoc tenia res millor a fer, el pobre...
ResponEliminaColpeja amb força aquest microfragment.
Gràcies pel comentari, Carme. Sí, potser resulta contundent.
EliminaPer cert. Crec que has participat al 'niporepte' de RC, no?
Vicent
Esgarrifosa actualitat.
ResponEliminaUn miracle que segueixi viu.
No sabem què va ocórrer després d'eixos dies...
EliminaVicent
Com es nota que has viscut, aquesta sensació és d'allò més horripilant, és com si algú de nosaltres es quedàrem en un món devastat per un conflicte, els últims!
ResponEliminaVicent
Gràcies pel comentari, Vicent. Potser ha quedat colpidor, sí.
EliminaVicent
Mareta, actuar sense públic, i en aquest escenari, s'ha de viure l'ofici molt intensament...
ResponEliminaÉs possible que no fóra conscient de la realitat...
EliminaVicent
Això seria una al•legoria del que passa quan una persona continua estimant quan tot s'ha acabat...
ResponEliminaM'agrada la lectura que fas. Ho veig. Gràcies pel comentari, Helena.
EliminaVicent