Passejava pel camí enrajolat mirant a terra, practicant un ritual improvisat, consistent en una seqüència en què jugava amb la posició del peus sobre les peces del paviment. De sobte, va veure que la senda finalitzava i es convertia en una superfície de grava. Mentre tractava d'elaborar, ràpidament, un nou patró per a caminar, es va esvarar i va caure damunt els xicotets trossets de pedra.
Un canvi massa sobtat. La nova seqüència el va fer trontollar.
ResponEliminaSembla que sí. No crec que fóra únicament per la grava.
EliminaVicent
Bones formes i textures, bon abstracte.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies pel comentari, Minimal. El meu germà és el responsable de la foto.
EliminaSalutacions.
Vicent
Boníssim!!! Així trontollem moltes vegades, a la vida en qualsevol canvi sobtat!!!
ResponEliminaCal saber adaptar-se, no? ;)
EliminaVicent
Quan perdem l'eix, que Déu és inconscient, és quan esdevenim pensadors, tot i que cal tornar-hi per a poder repensar.
ResponEliminaVicent
Potser aquest pensava massa... :p
EliminaVicent
un repte inesperat !!
ResponEliminaBen trobat !!
Gràcies, artur. No s'ho esperava, el nostre amic...
EliminaVicent
No es pot ser capquadrat.
ResponEliminaFlexibilitat! És una habilitat a tenir en compte!
EliminaVicent