Les primeres gotes de pluja van confirmar l'aparent eficàcia de la invocació mitjançant la melodia del violí. Després, la instrumentista va somriure, mirant el rogle de gent que l'observava amb uns ulls endiabladament negres. Va seguir tocant, cada vegada amb major intensitat, mentre l'aigua queia en forma d'un diluvi que acabaria inundant la ciutat.
Eficàcia desmesurada
ResponEliminaI tant! Segur que se'n van penedir.
EliminaVicent
És va passar molt... hi ha persones que no tenen el sentit de la mesura... ;)
ResponEliminaQui sap si ho faria aposta!
EliminaVicent
Podria ser la protagonista d'un capítol de Fringe, per exemple.
ResponEliminaNomés he vist un capítol de la sèria, i fa molt de temps. Em van dir que era de l'estil de The X-Files.
EliminaVicent
Com a mínim la violinista no ha perdut la vida, hahah...
ResponEliminaNo ho sabem, però jo també intuïsc que va sobreviure sense problemes.
EliminaVicent
Sí, deixar-se emportar pel gaudi del violí, com de qualsevol gaudi, hi ha moments en què no es pot parar.
ResponEliminaVicent
Crec que haurien d'haver intentat aturar-la.
EliminaVicent
Esforçar-se en un ambient poc acollidor és encara més productiu, encara que només per algú amb molta personalitat, que deia Thomas Bernhard.
ResponEliminaM'ho apunte! Gràcies pel comentari, Helena.
EliminaVicent