Acabada la festa a la casa de camp, ja sola, Àngela va eixir a fora caminant amb dificultat. Els primers raigs de sol feien acte de presència.
Esgotada, es va recolzar en el vell roure mentre estirava el braç dret per tal de fer-se un selfie abans d'anar-se'n a dormir. La realització de la fotografia amb el mòbil va precedir la seua inevitable caiguda a terra.
Al dia següent, uns amics la trobaren allí sense vida.
La instantània del smartphone, desenfocada, no havia capturat el rostre d'Àngela.
Potser els rostres més feixucs són els que restaran vius, els més foscos seran vius, però en un estat de bondat.
ResponEliminaVicent
És possible. Les aparences ens enganyen, de vegades.
EliminaVicent
Qui sap, potser en la selfie s'hauria pogut veure alguna cosa més. Potser no estava tan sola com es pensava...
ResponEliminaJo crec que sí, que estava sola. O potser et refereixes a alguna companyia no humana... ;)
EliminaVicent
Finalment l'Àngela ha esdevingut àngel.
ResponEliminaEsperem que fóra un àngel bo, que diuen que m'hi ha de dolents també.
EliminaVicent
I se'n va anar a dormir del tot !
ResponEliminaEnginyós !!
Efectivament. Gràcies, Artur!
EliminaVicent
Més que bastó de selgie, té un telescopi. I visió d'emocions (ni Instagram té aquest filtre).
ResponEliminaCrec que la foto que veiem no és la que ella va fer.
EliminaVicent
Selgie? Una mena de Selfie, però de genis.
ResponEliminaSi el selfie no havia capturat el rostre de l'Àngela, segur que hi havia algú més, perquè hi ha dies fotos, aquesta i l'altra... potser va ser assassinada. Pobreta Àngela!!!
ResponElimina