L'artista pinta els arbres reflectits en un indret del riu i hi inclou el cadàver surant en l'aigua que només ell veu. No sap que visualitza una escena futura, que l'home mort és ell mateix.
Jean-Pierre Garnier Malet ja parla del "Jo quàntic", que viatja al passat i al futur per advertir al "Jo material" de què és el que li pot passar o arreglar del passat.
Sort que no ho sap... Això de veure el futur, pot ser molt dur!
ResponEliminaAh!! Se deia Narcís, l'artista? :-D
ResponEliminaCasum l'aigua, que tot ho reflecteix...
Caram caram, si pretens posar-nos els pèls de punta ho estàs aconseguint amb molt poques paraules...
ResponEliminaMillor, que avui gaudeixi de la seva creació.
ResponEliminaJean-Pierre Garnier Malet ja parla del "Jo quàntic", que viatja al passat i al futur per advertir al "Jo material" de què és el que li pot passar o arreglar del passat.
ResponEliminaVicent
Tampoc no sap quan tardarà aquest futur. Potser d'aquí a 40 anys!!
ResponEliminaCarme: Millor viure el present, no? ;)
ResponEliminacantireta: No podem descartar que el seu nom fóra Narcís... ni que es tractara d'una persona narcisista. Qui ho sap...
XeXu: Agraïsc el comentari, amic. Sí que es pot veure com a 'microfragment' de terror.
Consol: Això. Quina angoixa si sabera que és ell, no? Igual ni podria pintar...
Vicent Llémena: Interessant. En aquest cas, el nostre protagonista pot no haver captat el missatge.
xavier: Molt bo el teu comentari. Podríem haver definit eixa qüestió fent servir més paraules...
Gràcies pels vostres comentaris, Carme, cantireta, XeXu, Consol, Vicent i xavier! :)
Vicent