Des de la finestra de l'avió, es delecta contemplant la bellesa dels núvols. Inspirat, pensa en l'opció d'escriure un poema, però la responsabilitat laboral fa que, de seguida, ho desestime.
De la maleta, extrau la fitxa informativa d'un empresari italià, la seua pròxima víctima mortal.
Primer és l'obligació i després la devoció.
ResponEliminaSempre...
EliminaVicent
Quina sang més freda!!!
ResponEliminaUn bon professional.
EliminaVicent
Els professionals que poden fer més mal són els eficients que tenen males idees. I això en tots els àmbits. Quan em trobo amb gent ineficaç sempre penso que n'hi ha de pitjors que ells.
ResponEliminaMillor algú ineficaç amb males idees...
EliminaVicent
Llàstima!!!
ResponEliminaQui sap si la poesia l'hagués salvat.
A ell, vull dir, i amb ell, també a la víctima!
Possiblement l'hauria distret de la feina i, com a conseqüència, no haguera aconseguit el seu objectiu.
EliminaVicent
Sí, els sicaris, com diu la pel·lícula "Que Dios nos perdone", que parlava d'un assassí en sèrie, no són tan diferents a nosaltres, creu-me.
ResponEliminaVicent
Estic segur que tens raó. M'apunte la pel·li!
EliminaVicent
La feina és la feina!
ResponElimina