Asseguda al sofà, al costat del foc, fa una estona que és presa de la son. Tracta de mantenir-se desperta mentre pensa en la manera de desfer-se del cadàver del seu marit.
Chica.. Que no se entere nadie que te lo digo yo. Trocea el cuerpo, convertelo en chuletas, aprovecha el fuego del hogar, e invita a comer a una peña futbolista.
Ves qui ho diria.. Tan pacífica que sembla...
ResponEliminaChica.. Que no se entere nadie que te lo digo yo. Trocea el cuerpo, convertelo en chuletas, aprovecha el fuego del hogar, e invita a comer a una peña futbolista.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSon angoixosa.
ResponEliminaVicent
Molt bo! Has generat un ambient que poc feia pensar en aquest final!
ResponEliminaLa senzillesa del perill...
ResponEliminaMolt bó !!
Evidentment, amb aquest pensament tan plàcid, de seguida s'adorm.
ResponEliminaFaig d'advocat del diable (de la diablessa)
ResponEliminaEn lloc no diu que l'hagi matat ella.
Carme: Ja saps això que diuen de les aparences...
ResponEliminaJon: Potser no ha pensat en eixa opció.
Vicent: És probable.
Xexu: Gràcies. M'alegre que t'haja agradat.
artur: Gràcies, artur!
Consol: Qui sap. Crec que hi ha psicòpates que es relaxen matant.
xavier: És cert. Però el fet que vulga desfer-se del cadàver la situa com a sospitosa.
Moltes gràcies, Carme, Jon, Vicent, XeXu, artur, Consol i xavier! Una abraçada!
Vicent