trossets de realitat
Gairebé diria que és un record, del meu inconscient, i no ha d'haver cosa més malenconiosa que viure i veure a una dona allunyant-se a poc de nosaltres definitivament.Vicent
Un lloc idíl·lic... tant per mostrar un enamorament, com per partir peres...
Un final romàntic... no es pot queixar.
Mentre s'allunyava ja la trobava a faltar.
Aquella imatge la recordarà sempre...
Vicent: La pèrdua d'allò que no tornarà, sí.XeXu: Certament, sembla bonic a la foto, tot i que, en la seua major part, la imatge està desenfocada.Carme: De pel·lícula, no? Potser a la seua ment sonava alguna banda sonora...xavier: M'encanta el teu comentari: és un microrelat en si mateix.artur: Probablement. Ens queda la sensació que ho viu amb intensitat.Gràcies, Vicent, XeXu, Carme, xavier i artur, pels vostres interessants comentaris!Vicent
Gairebé diria que és un record, del meu inconscient, i no ha d'haver cosa més malenconiosa que viure i veure a una dona allunyant-se a poc de nosaltres definitivament.
ResponEliminaVicent
Un lloc idíl·lic... tant per mostrar un enamorament, com per partir peres...
ResponEliminaUn final romàntic... no es pot queixar.
ResponEliminaMentre s'allunyava ja la trobava a faltar.
ResponEliminaAquella imatge la recordarà sempre...
ResponEliminaVicent: La pèrdua d'allò que no tornarà, sí.
ResponEliminaXeXu: Certament, sembla bonic a la foto, tot i que, en la seua major part, la imatge està desenfocada.
Carme: De pel·lícula, no? Potser a la seua ment sonava alguna banda sonora...
xavier: M'encanta el teu comentari: és un microrelat en si mateix.
artur: Probablement. Ens queda la sensació que ho viu amb intensitat.
Gràcies, Vicent, XeXu, Carme, xavier i artur, pels vostres interessants comentaris!
Vicent