Ho recorde perfectament. Fou durant un passeig pel Camí de la Cova Roja. Vaig fer que t'aturares per tal de besar-te, d'una manera antinatural, intentant viure la il·lusió de remuntar una relació que -inevitablement- s'acabava. Tinc gravats a la memòria el contacte insípid dels nostres llavis i la casa en runes de fons.
Passen molt sovint les anomenades sincronicitats que tan bé va explicar Carl Gustav Jung, en fer una cosa o esdevenir alguna cosa bona tenim una casualitat bona i a l'inrevés.
ResponEliminaVicent
No coneixia aquesta idea. Pot ocórrer també que un estat determinat condicione la percepció de diversos elements, fent que aquesta siga selectiva.
EliminaVicent
Uns moments així no s'obliden.
ResponEliminaCom no s'obliden tampoc les runes del fons.
Efectivament, hi ha moments i escenaris que queden gravats de manera significativa en la nostra memòria.
EliminaVicent
Al final, tot agafa el seu sentit...
ResponEliminaUala. Quin blog més de luxe. Aniré passant, que m'agrada molt.
ResponEliminaSóc l'allan, la Silvia.
Uala. Quin blog més de luxe. Aniré passant, que m'agrada molt.
ResponEliminaSóc l'allan, la Silvia.
Per a mi és un honor que a tu t'agrade el blog! M'encanten els teus relats i poemes. Gràcies per la visita, Sílvia.
ResponEliminaVicent
els finals mai vénen sols.
ResponElimina