Mentre veu com tot gira al seu voltant, atrapat en un sobtat mareig i
amb l'estrany regust del café, Dario és conscient que acaba de perdre la
partida.
Amb la tassa a la mà, Isona el mira i somriu.
A mi que m'han agradat els escacs et comprenc perfectament, hi ha moments en la partida en què moltes jugades abans del final fas un moviment en què no perds res, no et compromets gaire, però saps que l'has ficada, en eixe moment t'agradaria tornar la peça enrere. I no pots, la llei, l'autoritat, Tu mateix t'ho impedeixes.
Sort de l'Isona.
ResponEliminaSe'n va eixir amb la seua.
EliminaVicent
Isona sap que, per fi, ha començat a entendre alguna cosa. Dario progressa.
ResponEliminaNo sabem si tindrà l'oportunitat de progressar, després del café.
EliminaVicent
al canyet de pet, Dario.
ResponEliminaAquest no l'havia vist, crec.
Vols dir que no es recuperarà?
EliminaVicent
A mi que m'han agradat els escacs et comprenc perfectament, hi ha moments en la partida en què moltes jugades abans del final fas un moviment en què no perds res, no et compromets gaire, però saps que l'has ficada, en eixe moment t'agradaria tornar la peça enrere. I no pots, la llei, l'autoritat, Tu mateix t'ho impedeixes.
ResponEliminaVicent
Efectivament. Dario se n'adona, però ja és tard.
EliminaVicent
Jo ho he llegit com l'Aurora. En Dario al canyet de pet...
ResponEliminaÉs probable! Per què no?
EliminaVicent