Hola. Vinc des de miramelsmots, amb un comentari que li has deixat pel seu conte a "la bona confitura". Sóc la cantireta, i faig de mare, de professora, i a estones de poeta. Una abraçada.
Gràcies a tu, Aurora, pels comentaris. Tens raó: és una qüestió d'interpretacions quan la cosa queda oberta, i cadascú pot omplir els espais construint la seua pròpia història. Salutacions!
Hola.
ResponEliminaVinc des de miramelsmots, amb un comentari que li has deixat pel seu conte a "la bona confitura". Sóc la cantireta, i faig de mare, de professora, i a estones de poeta.
Una abraçada.
Quantes vegades he estat ahí...i no puc evitar tornar cada setmana...
ResponEliminaLa foto? Impresionant!
Abraçades!!!
Mira açò si tens temps:
http://nuevoscaminosremei.blogspot.com.es/2012/04/raices.html?utm_source=BP_recent
Bona setmana!!!
El vaixell deu ser l'excusa per gaudir del paisatge cada capvespre. Meravellosa foto!
ResponEliminaAurora
cantireta: Gràcies per la visita. Ens anem llegint.
ResponEliminaRemei: Veig que ho has reconegut. Precioses les teues fotos de l'Albufera.
Aurora: El paisatge és molt bonic, certament. Però en aquest cas hi ha més una espera que una contemplació...
Certament, dóna per moltes interpretacions. Això és la màgia d'una narració tan minúscula. Gràcies per l'aclariment.
ResponEliminaAurora
Gràcies a tu, Aurora, pels comentaris. Tens raó: és una qüestió d'interpretacions quan la cosa queda oberta, i cadascú pot omplir els espais construint la seua pròpia història. Salutacions!
ResponElimina