diumenge, 15 de juliol del 2012

Foscor


L'arbre no em va deixar veure el bosc. La seua ombra em va envair i actuà com a filtre inevitable.

Vaig intentar una mirada distinta, un canvi de perspectiva.

Fou impossible. Potser no desitjable, a més, en aquells moments.


Publicat per a

1 comentari:

  1. atenea16 de juliol del 2012, a les 16:26

    Algunes coses tenen un poder d'atracció tan potent que no ens deixa veure més enllà. Però, de vegades, val la pena aturar-nos amb allò que ens arrossega amb la força d'un imant.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)