Ara tan sols recorda que li costava caminar: que els peus se li enfonsaven cada vegada més i que una sensació de rigidesa anava envaint-lo. Hi ha més passat, sí; però a la seua memòria només aconsegueix veure això.
Els records es limiten als instants previs a la consolidació de la metamorfosi: la seua integració plena en la natura.
I després, en tombant de xiscles d'orenetes, li van sortir per tots els secalls poms de fulles i flors assaonades d'un perfum estrany: retorna al cicle de les vides.
ResponElimina