Estant al carrer Sant Joaquim de Xàtiva, em va fer la impressió de ser observat des d'algun punt situat molt amunt. Al mateix temps, sentia que tot el que m'envoltava experimentava una transformació estranya.
Alcí el cap i viu la cara d'un xiquet gegant que somreia. Al moment vaig ser conscient que jo m'havia convertit en una figura d'un joc de construcció, amb les seues casetes i altres accessoris.
Un joc irreal, una sensació d'estranyesa, ben expressada en paraules i imatge.
ResponEliminaSalut!
Gràcies pel comentari, Empar.
ResponEliminaSalutacions!