Avui tampoc no s'aturaria a parlar amb Mariona. Passaria per davant d'ella aparentment impertèrrit.
Xavier pensava que, de tant en tant, era normal tenir aquelles discussions on la incomunicació s'hi imposava. No res important, cosa de pocs dies...
Mentrestant, Mariona seguiria exhibint algun vestit, immòbil, com sempre, a la porta d'aquella botiga de roba.
Si està esperant un gest d'ella...
ResponEliminaBooo!
ResponEliminaEn realitat, no som illes separades per l'acte sexual, sempre imcomplet? No som com maniquís? És un punt de mira, del que està trist, però tan vàlid.
ResponEliminaVicent
Que vagi fent... Que vagi incomunicant... Ja s'ho trobarà, algun dia ella ja ni li contestarà! ;)
ResponEliminaLa Mariona es conserva bé, sembla que els anys no passin.
ResponEliminaLi hauria d'entrar amb un "Ballem un bolero, xata?" No cal xerrar, llavors...
ResponEliminaUna abraçada!
... hi han idiomes que no necessiten de les paraules !
ResponEliminaXeXu: Crec que no espera un gest d'ella. Simplement s'ha enfadat.
ResponEliminaMaria Teresa Galan: ;)
Vicent Llémena: S'admeten lectures... Sí és cert que, segons com ho mires, som individualitats solitàries.
Carme Rosanas: Ja veuràs, ja... :p Molt bo el comentari!
xavier pujol: És veritat! Com a mínim, sembla més jove que ell.
cantireta: Els boleros solen tractar de desamor...
artur: Hi ha un llibre de Simenon on un matrimoni arriba a un nivell d'odi que els duu a comunicar-se únicament per escrit.
Vicent
Pobra Mariona! s'ha quedat de cartró pedra.
ResponElimina