diumenge, 24 de març del 2013

Una breu interrupció


Després d'intentar aguantar-li la mirada al gat, l'home va abaixar el cap.

"Aquests humans són massa rebels", va murmurar el felí mentre seguia sopant.

24 comentaris:

  1. M'ha encantat! Tot i la seva senzillesa té la seva originalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria Teresa. M'alegre que hages gaudit d'aquest darrer microfragment.


      Vicent

      Elimina
  2. Docs jo no puc deixar de mirar-lo...encara que intimiden aquests ser superiors...
    Leals i amics, sempre.

    Bona setmana amic.

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanten els gats també, tot i que sóc conscient que molta gent prefereix tenir-los ben lluny... M'agrada la seua elegància i també l'agilitat que tenen.


      Vicent

      Elimina
    2. "els leals i amics sempre" som els humans, oi? Ells són els amos de l'espai que ens deixen compartir, el terreny sempre és seu. Eps! que m'agraden els gats, eh?

      Elimina
  3. Molt bona imatge,Alfredo! Has agafat tan be la mirada del Gat,que pots llegir en els seus ulls el que pensa.Bones festes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gat resulta fotogènic de veritat. A mi també m'agrada molt aquesta foto del meu germà.


      Vicent

      Elimina
  4. Qui li recull la merda a qui? Doncs ja sabem qui és l'amo i qui el criat, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estaràs pensant més en els gossos? O en la situació del relat? L'apartat de la merda no ha quedat clar en aquest cas... :p


      Vicent

      Elimina
    2. És cert que el gat té el sorral, però igualment el neteja l'humà.

      Elimina
    3. Això ens introdueix en un debat interessant: Recollir els excrements d'algú et converteix, necessàriament, en el seu criat? És clar que, de manera immediata, la imatge ens transmet eixe repartiment de rols. No obstant, en el cas d'un periquito -per exemple- la sensació ja no és exactament igual, veritat?

      Xe! Si encara podrem fer un llibre sobre aquest assumpte!


      Vicent

      Elimina
  5. No sé qui és el rebel però a aquest gat li agrada ficar el nas a on no li convé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és indiscutible, Consol. Potser és un gat viscut...


      Vicent

      Elimina
  6. El màgic món dels gats i els escriptors! quines mirades tan penetrants, però crec que és pitjor quan acluquen els ulls i t'ignoren mirant cap a un altre lloc, com si res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donen molt que parlar, sí... Recorda el gat negre de Poe! És possible que ell no se'n fiara molt, dels felins.


      Vicent

      Elimina
  7. els gats ens tenen dominats >_<

    ResponElimina
  8. El meu gat és estràbic i li costa fixar la mirada, pobret, va movent el cap d'un cantó cap a l'altre per focalitzar. M'agrada el relat, fa pensar que de vegades ens pensem que som els amos i manem i és al revés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegre que t'haja agradat, Sílvia. Segur que ja has escrit -o escriuràs- alguna cosa sobre el teu gat...


      Vicent

      Elimina
  9. Mai no se m'acudiria intentar aguantar-li la mirada a un gat com aquest... ja es veu que acabarà guanyant el gat.

    Jo no tinc gat, per sort, així puc manar una mica jo. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Intuïsc" que no t'agraden massa els gats... N'hi de més pacífics, eh? ;)


      Vicent

      Elimina
  10. obre'm la llauna...ja!!

    Jo tinc gats a casa, i no podria viure sense ells. M'agraden... és com si fossin el meu jo rebel ;)

    ResponElimina