Tots els dies, agafa el seu fusell IMI Galil i se'n va a l'edifici en runes. Allí vigila sempre el mateix corredor, amagat en una habitació, atent a qualsevol soroll sospitós. De tant en tant, es mou ràpidament i dispara en mode automàtic, però es tracta de falses alarmes.
Fa quinze anys que la guerra es va acabar.
Un micro punyent per a una imatge impactant, felicitats als dos!
ResponEliminaGràcies, Ferran. Em satisfà el comentari, venint d'un bon relataire com tu.
EliminaVicent
És colpidor. La imatge també. Però el que hi pot haver dins el pobre cervell d'aquest home, du a una compassió infinita. A tota la nostra raça.
EliminaTinc la pell de gallina, si el fragment és deliciós...la foto va pel mateix camí...
ResponEliminaM'encanta allò que escrius, quina ment!
I COM DIUEN AL MEU POBLE: EL FOTÒGRAF NO VA A PEU...
Enhorabona!
Gràcies pels elogis, Remei. És un plaer saber que gaudeixes de les entrades de 'microfragments'.
EliminaAixò que dius, jo ho he sentit paregut, però no igual: "va a peu!", referint-se a algú que duu un cotxe molt bo.
Vicent
La esperanza nos mantiene vivos, aunque sea la esperanza de encontrar al enemigo que nos identifique.
ResponEliminaEsos números a los lados, como una cuenta atrás, o como direcciones o celdas, una entrada que encoge un poco el corazón.
M'agrada la lectura que fas, XuanRata. L'esperança com la trobada amb la tasca del dia... El contrari seria això que diuen d'alçar-se pel matí i no tenir res a fer; situació que sovint condueix a la depressió.
EliminaVicent
Feu un molt bon equip! Bona foto i bon text!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Núria! Tractem d'unir dues activitats creatives en una.
EliminaVicent
Aferrar-se al passat en un edifici en ruïnes, molt potent la idea i la fotografia. Sí que feu un bon tàndem. Enhorabona!
ResponEliminaGràcies per les teues paraules, Sílvia. Tenim més projectes entre mans que ja anirem desvetllant.
EliminaVicent
El mode "autodefensa" caldria que fos apagat. Li fa mal, li reescalfa els circuits, li provoca ràfegues d'ira absolutament doloroses. La mala memòria també ajuda a viure millor.
ResponEliminaUn 10, "parella".
La mala memòria com a sinònim de memòria selectiva?
EliminaCom ocorre amb els teus relats, els comentaris que escrius fan pensar.
Gràcies, cantireta.
Vicent
cadascú es distreu com vol, uns fan trencaclosques, altres escriuen blogs, altres disparen...
ResponElimina"Amb el que tinc m'entretinc", diu el refrany.
EliminaVicent
Destrucció i violència gratuïtes, sense esperança. Una imatge i unes paraules dosaladores.
ResponEliminaMolt ben expressat.
Gràcies, Consol, pel teu comentari. Supose que és trist, però, segons com ho mires, pot tenir també el seu punt grotesc.
EliminaVicent
Hola Vicent,avui he vaig passat pel Facebook i he vist que una amistat que tenim en comú ens deixa per un temps.La Remei.Vaig anar al teu perfil de Facebook,vaig trobar l'enllaç del teu blog i aqui estic.Desprès de donar un cop d'ull,m'adono que tens fotos força interesants i he pensat que si a tu no et sap greu,m'aniré passant de tant en tant per aqui.Ara el que faré sera agregrar-te al meu blog i també et deixaré l'enllaç del meu.No te tant de nivell com el teu,però espero que t'agradi. Una abraçada!!!
ResponEliminaPer cert,aquesta foto es molt bona,tant pel color,les hombbres i la llum.Felicita l'Alfredo de part meva!
Link del blog: http://elmeubagul.blogspot.com.es/
Gràcies per la visita, Jordi, i per les teues paraules. Ja felicite Alfredo de la teua part.
EliminaAra després, visitaré el teu bloc.
Una abraçada.
Vicent
M'agrada. Em recorda una mica al conte curt de Calders "L’exprés"
ResponElimina