Una de les coses que més va sorprendre la tripulació fou l'estranya música que s'escoltava al planeta Hekstior. Aquella barreja permanent de sons harmònics era una de les condicions necessàries per a la vida.
Apreciat senyor Microfragments, lamento dir-li que aquest planeta sembla ser que no existeix, ho he comprovat a la Wikipèdia i al Google en general. En el seu lloc, m'ha sortit un vídeo d'un pony anomenat Hektor copulant "amb una de les seves nòvies", tal com explicava el reportatge, però en fi, em sembla que m'estic desviant del tema. De totes maneres, molt suggerent la seva combinació de foto i text. Moltes felicitats.
No negaré l'interès del vídeo a què fa referència (tot i no haver-lo vist encara), però pense vosté que hi ha vida més enllà d'Internet. Per altra banda, li he de dir que m'agrada la imatge que acompanya el seu perfil i també el microrelat que hi ha al seu bloc: espere que aquest vaja acumulant més entrades.
Gràcies, en qualsevol cas, pel seu comentari, senyor Strike.
No em faría res anar-me'n a aquest planeta...Sembla un lloc tranquil, verd...necessari per a la vida. Excel.lent fragment...pot ser el començament d'un llibre, qui sap...
Em pregunte moltes coses...què t'inspira la foto o primer escrius? No contestes si no et ve de gust, però trobe que fotos com aquesta són paraules encara no escrites...i ahí entres tu al joc...i em sembla una meravella el que fas.
M'agrada aquesta fotografia, fins i tot sembla que escolto la música del planeta HEKSTIOR, un nom amb molta sonoritat. El pronunciem am H aspirada? Proposo que sí.
M'alegra que t'hi endinses en la foto i en el relat, Aurora. La veritat és que no m'havia plantejat com pronunciar-lo. Ara mateix ho estic fent en veu alta, per veure de quina de les dues maneres m'agrada més, he, he... No em decidisc, de moment.
Sons per poder viure. No cal escoltar sons de motors i de tubs i crits i mecs i pums i pams i poffsss i paffsss i crash i nyiiccc i, sobretot, no escoltar l'etern manaire tic-tac.
Una foto i un microrelat que arriben no al microCOR sinó al macroCOR bategant bategant amb simfonia amb aquells sons que ja envejo d'aquell planeta que més val no fer conèixer massa...que si el turisme en masses fa de les seves...hem begut oli!!!!!
Bella foto i misteriós text, que ens descobreix unes necessitats estranyes per a nosaltres, els terrícoles.
ResponEliminaSabrem algun dia més coses del planeta Hekstior? a mi m'agradaria...
No ho descartes. És possible que recuperem el planeta en alguna altra ocasió... Gràcies pel comentari.
EliminaVicent
La música dels esporangis dansant al vent, al sotabosc de Hekstior, mai podrà ser prou sobreestimada.
EliminaApreciat senyor Microfragments, lamento dir-li que aquest planeta sembla ser que no existeix, ho he comprovat a la Wikipèdia i al Google en general. En el seu lloc, m'ha sortit un vídeo d'un pony anomenat Hektor copulant "amb una de les seves nòvies", tal com explicava el reportatge, però en fi, em sembla que m'estic desviant del tema. De totes maneres, molt suggerent la seva combinació de foto i text. Moltes felicitats.
ResponEliminaNo negaré l'interès del vídeo a què fa referència (tot i no haver-lo vist encara), però pense vosté que hi ha vida més enllà d'Internet. Per altra banda, li he de dir que m'agrada la imatge que acompanya el seu perfil i també el microrelat que hi ha al seu bloc: espere que aquest vaja acumulant més entrades.
EliminaGràcies, en qualsevol cas, pel seu comentari, senyor Strike.
Vicent
Text propi d'anunci. M'agrada!
ResponEliminaSi paguen bé, estaria disposat a cedir-lo, tot i que ara ja no seria inèdit!
EliminaVicent
Fantàstica combinació; els brots dansen amb una música que sona dins els text. Màgnífic microrelat, molt. molt bo!
ResponEliminaGràcies pel comentari, Empar. M'alegre que t'haja agradat. El teu comentari, a més, enriqueix l'univers del planeta Hekstior.
EliminaVicent
No em faría res anar-me'n a aquest planeta...Sembla un lloc tranquil, verd...necessari per a la vida. Excel.lent fragment...pot ser el començament d'un llibre, qui sap...
ResponEliminaEm pregunte moltes coses...què t'inspira la foto o primer escrius? No contestes si no et ve de gust, però trobe que fotos com aquesta són paraules encara no escrites...i ahí entres tu al joc...i em sembla una meravella el que fas.
Besos.
Gràcies per les teues paraules, Remei. Demana't una cervesa, si vols. ;)
EliminaAnem a mantenir públicament el secret pel que fa al mètode. T'ho comente per Facebook, val?
Un bes
Vicent
M'heu deixat sense so...Magnífica composició (com sempre)!
ResponEliminaMil gràcies, Núria. És un plaer que pugues gaudir amb les nostres entregues.
EliminaVicent
M'agrada la foto i el text, em sembla que els dos diuen el mateix. I vés a saber, l'Univers és tan grant...
ResponEliminaGràcis, Consol. Eixa és la idea: oferir una fusió d'imatge i text.
EliminaVicent
M'agrada aquesta fotografia, fins i tot sembla que escolto la música del planeta HEKSTIOR, un nom amb molta sonoritat. El pronunciem am H aspirada? Proposo que sí.
ResponEliminaM'alegra que t'hi endinses en la foto i en el relat, Aurora. La veritat és que no m'havia plantejat com pronunciar-lo. Ara mateix ho estic fent en veu alta, per veure de quina de les dues maneres m'agrada més, he, he... No em decidisc, de moment.
EliminaVicent
Sons per poder viure. No cal escoltar sons de motors i de tubs i crits i mecs i pums i pams i poffsss i paffsss i crash i nyiiccc i, sobretot, no escoltar l'etern manaire tic-tac.
ResponEliminaUna foto i un microrelat que arriben no al microCOR sinó al macroCOR bategant bategant amb simfonia amb aquells sons que ja envejo d'aquell planeta que més val no fer conèixer massa...que si el turisme en masses fa de les seves...hem begut oli!!!!!
Mena