Desobeint les autoritats, en un esclat de rebel·lió, el poble va vèncer la resistència dels guàrdies per tal d'escalar la muntanya de la fi del món. Una vegada al cim, alguns van caure al buit, cap a un destí desconegut.
Segons quin fos el nou destí, més d'un potser estaria feliç, diuen que no es bo posar barreres al camp. Imatge ben trobada i micro ben definit amb la imatge.
M'agrada desobeir, i caure al buit podria ser una bona experiència, un canvi de rumb ... Aquestes paraules amb la foto em donen llibertat, imaginària, però llibertat.
La música del meu blog a la darrera entrada és de Brian Crain i la cançó es diu "Wind".
Un descobriment, per a mi, el de Brian Crain. Ja el vas posar a una altra entrada. No controle molt l'estil, però em recorda a George Winston o a Michel Nyman.
M'agrada la lectura que fas d'aquest darrer 'microfragment'.
Està escrit als estrats. Qualsevol geòleg ho pot vore.
ResponEliminaEfectivament. Que ningú no ho pose en dubte!
EliminaVicent
Molt ben trobat! M'agrada.
ResponEliminaMaria Teresa Galan
Gràcies, Maria Teresa.
EliminaUna abraçada.
Vicent
Molt suggerent. Em pregunto perquè les autoritats ho havien prohibit, i quants guàrdies no s'uniren a la multitud per tal de trobar la veritat...
ResponEliminaQüestió de seguretat? La seguretat com a excusa? No descartes que algú, efectivament, s'hi unira...
EliminaGràcies, Profà!
Vicent
En el buit flotaven les ànsies de futur.
ResponEliminaUn petó microfragmentat!
De futur? De saber?
EliminaUn bes, companya.
Vicent
el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com
ResponEliminaAcí queda l'adreça per a qui us vulga conèixer...
EliminaSegons quin fos el nou destí, més d'un potser estaria feliç, diuen que no es bo posar barreres al camp. Imatge ben trobada i micro ben definit amb la imatge.
ResponEliminaEfectivament. Un destí desconegut no ha de ser, necessàriament, dolent.
EliminaGràcies pel teu comentari, Home Fosc!
Vicent
Millor un destí desconegut
ResponEliminaque el que coneixien sobradament
Tot i que algun refrany diu just el contrari...
EliminaVicent
M'agrada desobeir, i caure al buit podria ser una bona experiència, un canvi de rumb ...
ResponEliminaAquestes paraules amb la foto em donen llibertat, imaginària, però llibertat.
La música del meu blog a la darrera entrada és de Brian Crain i la cançó es diu "Wind".
Gràcies per les teues paraules amic.
Un descobriment, per a mi, el de Brian Crain. Ja el vas posar a una altra entrada. No controle molt l'estil, però em recorda a George Winston o a Michel Nyman.
EliminaM'agrada la lectura que fas d'aquest darrer 'microfragment'.
Una abraçada
Vicent