diumenge, 24 de novembre del 2013

Irrupció


El contacte amb el passamans li provoca una descàrrega elèctrica de vells records. Amb els ulls tancats, escolta els crits del passat i estreny la mà fortament, com fa trenta anys.

16 comentaris:

  1. És inevitable que torni el passat? O només en torna el record?

    ResponElimina
  2. Ara no sé si l'esgarrifança me l'ha provocat la imatge o el text... o sí, segur que ha estat l'impacte de les dues coses a la vegada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegre que no t'haja deixat indiferent, en tot cas, Carme.

      Una abraçada.


      Vicent

      Elimina
  3. com si sorgia de la boira....dels records !
    Felicitats !

    ResponElimina
  4. el passamà és la clau que li obri el passat. Molt bona combinació imatge- paraules!! A més, res millor que el blanc i el negre en les fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teua forma d'expressar com has vist el microfragment.

      Salutacions!


      Vicent

      Elimina
  5. Un micro relat d'antologia, molt bo. Diria, sense mirar al passat, que pot ser el millor de tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venint de tu eixe comentari, Ferran, és molt afalagador.


      Vicent

      Elimina
  6. Me l'imagino fa trenta anys en una manifestació.

    ResponElimina