Tots els diumenges comprava el periòdic i, posant estudiadament els peus damunt les mateixes pedres, caminava fins el banc on seia. Allí, fent com si llegira les notícies, esperava que ella passara per veure-la durant uns instants.
Hui, quan ha sonat el despertador, l'ha apagat i s'ha tornat a adormir.
Ella, llavors, ha canviat el seu trajecte habitual.
Tenia de haver un canvi, però aquest, no va ser la millor opció..... llàstima !
ResponEliminaFins i tot en somnis se li escapa com si fos un presagi.
ResponEliminaOh! aquest final em trasbalsa...
ResponEliminatrist final :(
ResponEliminaDiscrepe amb PONS 007: bonic final, perquè el somni no et decebrà.
ResponEliminaTots els somnis descriuen trajectòries variables.
ResponEliminaPerdona per no haver passat...de vegades no sé què dir... encara que no me creguis.
Petons.
Sembla que la llei de l'atracció s'ha trencat, abans que s'arribessin a conèixer. Com diu el Josep, trobo que és bonic el final.
ResponEliminaDisculpeu tots el retard en la resposta...
ResponEliminaartur: O sí! Mai no se sap...
Consol: Se li va escapar o... va ser una decisió seua.
Carme: Això m'han dit també fora d'Internet...
pons007: No és un 'happy end', és veritat.
Josep: Aposta segura? Segur??
cantireta: A mi em passa el mateix amb altres blogs. No sempre sé què dir, independentment que m'haja agradat més o menys l'entrada. M'agrada el teu comentari perquè és com un microrelat obert (la primera frase, vull dir).
Sílvia: Gràcies, Sílvia. Sembla, efectivament, que és això el que ha ocorregut.
En realitat ELLA es la seva dona, tants anys de matrimoni porten indefectiblement a distanciar-se. Ell es queda clapant i ella fot el camp amb el trompetista de l'orquestra Selvatana. Oh yeah!
ResponElimina