Vigilats per persones uniformades amb metralletes, contemplen l'eixida del sol. Després dels 20 minuts establerts, tornen ordenadament i en silenci a les seues cel·les individuals.
A vegades penso que tots som una mica com aquests pobres presoners... la bellesa mai ens és del tot accessible... sempre hem de tornar a algun lloc o altre. Per sort hi ha alguna excepció de tant en tant i els 20 minuts es podem allargar una mica.
Saps fer uns contrastos colpidors, Vicent!
Ah! I la foto de l'Alfredo és preciosa... no sé si me la podré mirar més de 20 minuts. ;)
Gràcies pel comentari, Carme. M'agrada la lectura que fas del micro, tot i semblar una visió de la nostra realitat un tant pessimista, segons com ho mirem.
Com diu la Carme, ...un contrast molt colpidor..... no tant sols son presoners, sinó que a més , tant sols tenen 20 minuts per veure alló de que estan privats....la llibertat !
Podem posar l'accent en això, en aquest detall positiu. De vegades, dins una llarga mala experiència, es recorden breus moments així com a quelcom agradable que perdura en la memòria.
Sí, jo també m'hi he sentit identificada, ja m'agradaria tenir aquests 20 minuts de contemplació idíl·lica al dia. La cel·la potser l'entec com totes les nostres obligacions que ens lliguen i que retallen la nostra llibertat de ser. Una imatge i text per pensar-hi.
Alguns llibres d'autoajuda, psicòlegs, etc. recomanen que ens dediquem temps a nosaltres mateixos per a fer xicotetes coses que gaudim. Aquest podria ser un bon exemple...
Un text colpidor i una imatge que omple, com sempre, contrastant els instants eterns, ni que durin vint minuts per als presoners, o captius, o sols reclusos. Els humans inventem milers de maneres, i mots, diferents per complicar-nos el viure.
Gràcies pel comentari, Ferran. La veritat és que, de vegades, busque eixa contundència de què parles; amb el joc que dóna, a més, el contrast amb la imatge.
A vegades penso que tots som una mica com aquests pobres presoners... la bellesa mai ens és del tot accessible... sempre hem de tornar a algun lloc o altre. Per sort hi ha alguna excepció de tant en tant i els 20 minuts es podem allargar una mica.
ResponEliminaSaps fer uns contrastos colpidors, Vicent!
Ah! I la foto de l'Alfredo és preciosa... no sé si me la podré mirar més de 20 minuts. ;)
Gràcies pel comentari, Carme. M'agrada la lectura que fas del micro, tot i semblar una visió de la nostra realitat un tant pessimista, segons com ho mirem.
EliminaVicent
Com diu la Carme, ...un contrast molt colpidor..... no tant sols son presoners, sinó que a més , tant sols tenen 20 minuts per veure alló de que estan privats....la llibertat !
ResponEliminaGràcies, artur. Tracte que els microfragments no deixen indiferent qui els llija.
EliminaVicent
Malgrat tot, tindran uns bells minuts per recordar fins a l'endemà.
ResponEliminaPodem posar l'accent en això, en aquest detall positiu. De vegades, dins una llarga mala experiència, es recorden breus moments així com a quelcom agradable que perdura en la memòria.
EliminaVicent
Vint minuts? Quins són aquests privilegiats que tenen vint minuts de lleure lliure?
ResponEliminaJosep, home ocupat... :p
EliminaVicent
Molt maca!!!
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaSalutacions.
Vicent
Sí, jo també m'hi he sentit identificada, ja m'agradaria tenir aquests 20 minuts de contemplació idíl·lica al dia. La cel·la potser l'entec com totes les nostres obligacions que ens lliguen i que retallen la nostra llibertat de ser. Una imatge i text per pensar-hi.
ResponEliminaAlguns llibres d'autoajuda, psicòlegs, etc. recomanen que ens dediquem temps a nosaltres mateixos per a fer xicotetes coses que gaudim. Aquest podria ser un bon exemple...
EliminaVicent
Un text colpidor i una imatge que omple, com sempre, contrastant els instants eterns, ni que durin vint minuts per als presoners, o captius, o sols reclusos. Els humans inventem milers de maneres, i mots, diferents per complicar-nos el viure.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Ferran. La veritat és que, de vegades, busque eixa contundència de què parles; amb el joc que dóna, a més, el contrast amb la imatge.
EliminaVicent