Quan es va posar aquelles ulleres especials, va comprovar que filtraven la realitat, oferint una percepció distorsionada, boirosa. Decidí, llavors, no llevar-se-les ja mai més.
Gràcies, Remei! Mira, mira... Ja sabia jo que hi podia existir alguna cosa semblant. Fixa't en aquestes 'Instaulleres'... http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/instagram-sunglasses-filter-your-life_n_1699627.html#slide=874193
Potser no la filtraven la realitat, potser mostraven la veritable realitat. La fotografia és genial, li dóna tot un aire misteriós que tu li has sabut treure punta amb el micro. Com de costum, bon conjunt. Felicitats als dos!
M'agrada la possibilitat que apuntes: veure la realitat tal qual és pensant que el que s'està percebent està distorsionat. A mi també m'encanta aquesta fotografia.
Gràcies, Francesc, pel teu comentari. Canviar el punt de mira, allò dels arbres i el bosc... L'assumpte de la percepció de la realitat es sempre interessant.
Ens seguim llegint, alhora que veient les respectives fotografies.
M'encanta la imatge i el microconte. Jo sóc molt miop i sí, es tot més bonic, suau, sense arestes, quan em trec les ulleres. Us felicito pel bloc. Magnífiques fotos, meravellosos contes. No et sé dir quin m'agrada més. Heu trobat una harmonia perfecta en la veu i la imatge. Felicitats als dos germans.
ha, ha, ha... és que la realitat és molt dura per enfrontar-s'hi cara a cara.
ResponEliminaDeliciós relat.
Eixa és una possible lectura, veritat? Gràcies pel comentari, Aurora.
EliminaVicent
M'ha agradat molt. És cert que, a vegades, si poguessim, canviaríem la realitat que percebem.
ResponEliminaFins aviat,
Gràcies, Maria Teresa. En aquest cas, canviaríem més bé la percepció. Però és que la realitat, al cap i a la fi, és la percepció de la mateixa, no?
EliminaVicent
M'agrada molt la idea d'aquest relat, jo de vegades també les vodria aquestes ulleres, és bo veure la realitat des de diferents perspectives.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Sílvia. De segur que ja estaran inventades! ;)
EliminaVicent
Jo tampoc me les levaria, si en tingués unes...
ResponEliminaImaginació al màxim, un desig tal vegada, art en tot cas amic.
Abraçades!
Gràcies, Remei! Mira, mira... Ja sabia jo que hi podia existir alguna cosa semblant. Fixa't en aquestes 'Instaulleres'... http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/instagram-sunglasses-filter-your-life_n_1699627.html#slide=874193
EliminaVicent
Molt bo.
ResponEliminaGràcies, Josep.
EliminaHe visitat el teu bloc i em sembla divertit ja des de la lectura del perfil...
Vicent
Potser no la filtraven la realitat, potser mostraven la veritable realitat. La fotografia és genial, li dóna tot un aire misteriós que tu li has sabut treure punta amb el micro. Com de costum, bon conjunt.
ResponEliminaFelicitats als dos!
M'agrada la possibilitat que apuntes: veure la realitat tal qual és pensant que el que s'està percebent està distorsionat. A mi també m'encanta aquesta fotografia.
EliminaGràcies per les teues paraules, Ferran.
Vicent
Imaginatiu 100% !!
ResponEliminaLa realitat distorsionada pot presentarse de vegades amb més nitidesa que la original.
Una forta abraçada,
Francesc.
Gràcies, Francesc, pel teu comentari. Canviar el punt de mira, allò dels arbres i el bosc... L'assumpte de la percepció de la realitat es sempre interessant.
EliminaEns seguim llegint, alhora que veient les respectives fotografies.
Una abraçada
Vicent
M'encanta la imatge i el microconte. Jo sóc molt miop i sí, es tot més bonic, suau, sense arestes, quan em trec les ulleres.
ResponEliminaUs felicito pel bloc. Magnífiques fotos, meravellosos contes. No et sé dir quin m'agrada més. Heu trobat una harmonia perfecta en la veu i la imatge. Felicitats als dos germans.
Silvia allan